Posts Tagged ‘Europa’

Europa definitivament podem dir que es veu tremendament sacsejada en molts àmbits, però jo en destacaria dos fonamentals. El principal és la voracitat del seu capitalisme, aquesta doctrina que ha creat i ha fet seva. Una doctrina acòsmica, partidària del desordre extrem i de la maldat. Una pulsió a la qual no se li pot donar ni la categoria de cosmovisió, ni d’ideologia, perquè es fonamenta en l’impuls bàsic de robar, espoliar i esclavitzar. És la doctrina que en el seu moment li va donar un imperi que ara s’enfonsa. I aquest és l’altre factor clau que destaco; la crisi imperial.

És un factor que no ens portarà res de bo, i que de fet ja està mostrant les derives dramàtiques a les quals ens empeny. La principal deriva és la putrefacció interna que adopta la forma d’ultradreta feixistoide. Un fenomen que no només mostra la reacció del poder en declivi, sinó la fallida del concepte de lluita de classes del marxisme tradicional. Una part important de la classe blanca treballadora s’alinea de forma covarda i miserable a la banda dels depredadors i criminals sense escrúpols amb la pretensió de mantenir els petits privilegis dels quals ha gaudit durant els temps d’expansió. (més…)

Fa anys que el “bonisme” és a la diana dels defensors del neoliberalisme, del capitalisme més cru i despietat, de la segregació, de la destrucció de la natura, dels genocidis, de l’abandó dels nàufrags a alta mar i altres atrocitats. Hauríem d’interpretar que aquesta és un senyal del camí a seguir; bonisme. Mauro Entrialgo, en el seu excel·lent llibre “Malismo” defineix aquesta conducta com “el mecanisme propagandístic que consisteix en l’acció pública d’accions o desitjos tradicionalment reprovables amb la finalitat d’aconseguir un benefici social, electoral o comercial”.

Fins fa poc el poder colonial i capitalista tenia la necessitat d’utilitzar la propaganda de manera que respectava un cert discurs ètic. Encara que mentís i ho fes de forma hipòcrita s’esforçava a fer-nos creure que darrere de la seva narrativa hi havia una moral de fons. Des de fa un temps l’aposta és dir-nos a la cara que són uns malparits i que la conducta malparida és l’única guanyadora. (més…)

Em van quadrar moltes coses quan vaig constatar que el feixisme a Espanya va sorgir del colonialisme a Cuba. No és que m’estranyés perquè hi trobava moltes relacions des de feia temps, però no imaginava que existís una relació tan directa com ho demostren, per exemple, Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, a l’assaig “El fascio en las Ramblas”. La colonialitat i el seu capitalisme inherent tard o d’hora sempre generen el feixisme a les metròpolis, i ara torna a reproduir-se la mateixa dinàmica. Ho vam veure a l’Alemanya nazi. Aquell estat-nació supremacista fracassat en la seva dèria colonial i derrotat en la Primera Guerra Mundial, que ja havia executat atrocitats contra pobles no europeus com l’Herero, quan es va quedar arraconat es va devorar a ell mateix. Ho veiem a la França decadent actual, que no paeix la seva pèrdua de poder neocolonial, i a EUA, que digereix molt malament la seva decadència i es podreix internament. Els imperis colonials quan perden terreny es canibalitzen a si mateixos mitjançant el feixisme, i el feixisme no és més que una deriva del capitalisme colonial, que cria els corbs que es mengen els seus propis ulls. (més…)

Estimats companys i companyes,

Soldats de l’Exèrcit Popular, milicians i milicianes; aquells que sou aquí acollits en aquesta terra damunt la qual ara mateix estic dempeus, us vull agrair de tot cor el vostre sacrifici, la vostra valentia, honestedat, honradesa i en definitiva el vostre amor per la llibertat i per la vida de les persones senzilles i treballadores que amb la vostra lluita van albirar horitzons pròspers i de veritable pau, de pau sense por, de pau alegre, de pau tendre i amorosida.

Estic aquí també per fer memòria, per amarar-me de vosaltres. Em descalço aquí damunt d’aquesta terra per sentir-vos, per arrelar a aquesta terra xopa de la vostra sang generosa i excelsa. Vinc aquí perquè sé que em donareu força. Vosaltres vau donar la vostra vida per la gent que fugia de la barbàrie feixista, per protegir la seva retirada. Vau demostrar que el món no està compost només de covards i miserables, que hi ha persones disposades a donar-ho tot per la veritat. Vosaltres vau estar en el lloc correcte de la història, encara que després, tan sovint, la història l’expliquin els traïdors i els miserables. (més…)

Els processos colonials han evolucionat i així també els racismes que se’n deriven. A mitjan segle XX els processos d’independència de molts països colonitzats ens van fer creure a l’entrada en una nova època en què les regnes de la història estarien millor repartides i en què aquests països podrien fer servir els seus recursos per millorar les seves vides. Tot i això, occident se les va enginyar per continuar practicant el colonialisme a control remot, mitjançant governs titella, maniobres financeres, cops d’estat o intervencions armades. Avui dia podem parlar de neocolonialisme o d’un colonialisme practicat mitjançant instàncies de poder “proxy” o delegades. (més…)

De la mateixa manera que alguns pensadors i pensadores ens van ensenyar a entendre que el nazisme no va ser un fenomen aïllat sorgit de manera estranya enmig de la nostra història, i ens van mostrar que era una evolució lògica de la deriva que Europa havia iniciat al segle XV amb la colonització i els seus genocidis, hem d’entendre que allò que l’estat d’Israel fa a Gaza és una altra evolució lògica d’una civilització occidental corrompuda per la força, l’avarícia i el crim. No en va, països com Alemanya i França, que van ser els principals responsables de l’holocaust, la primera de manera activa i la segona de manera més passiva, però col·laboradora (Vichy), són els que ara defensen de manera repugnant el genocidi que es comet a Gaza i difamen contra qualsevol oposició mitjançant maldestres acusacions d’antisemitisme, usant així la tàctica goebeliana de propaganda falsària. (més…)

Bé, doncs un altre llibre i una altra autora genial més facilitada al cercle de lectura del fenomenal laboratori antiracista de la Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/. Aprofito per recomanar-vos que us subscriviu al seu laboratori, jo fa quasi dos anys que hi soc i n’estic molt satisfeta; estic aprenent moltíssim.

En aquest comentari he intentat organitzar la meva exposició en dos blocs de lectura; el primer que arriba fins a “Leer por fin a los escritores subsaharianos” i el segon que comença a partir del capítol “Les negres realitats de França” i continua amb els “Hijos ocultos de Marianne” i acaba amb “Afrodescendientes en Francia”.

(més…)

La irrupción del Estado Islámico en Próximo Oriente produjo un gran estupor entre la gente occidental, sobretodo por la brutalidad e intolerancia extremas que impulsa el espíritu de este movimiento islamo-fascista. Desde mi punto de vista un poco de repaso en la historia contemporánea de la región aún genera más estupor, porqué nos demuestra que el fenómeno no es tan nuevo y que sorprendentemente ha sido tolerado y apoyado por Reino Unido desde su concepto pragmático de dominio fundamentado en la Pax Británica, un relevo tomado por EEUU con su Pax Americana y sus interesadas y hipócritas relaciones con Arabia Saudita.

(més…)

Con frecuencia, ante determinados problemas de carácter territorial, ya sean de tipo interno o que puedan estar relacionados con conflictos entre dos o más estados-nación, se recurre a la idea del derecho internacional. Es un artefacto que siempre me ha resultado extraño, o por lo menos dudoso en cuanto a su supuesta legitimidad, porque la historia nos muestra que ese tal “derecho” se ha fundamentado por lo general en la fuerza. Seguramente lo que debería haber es una justicia internacional que obligara a todas esas potencias que han usado la fuerza y han generado graves problemas de convivencia en diferentes partes del mundio a reparar sus crímenes.

(més…)

Em vaig atrevir a assumir el repte de llegir una obra que sabia que no m’agradaria i amb la que no sintonitzaria de cap manera, sobretot havent llegit prèviament a l’autor en articles d’opinió al diari Ara. He de reconèixer que resulta necessari llegir punts de vista antagònics, però alhora és poc gratificant i enriquidor.

Des de la meva perspectiva la principal malaltia de la qual pateix l’obra és de dirigir-se a públic ingenu i creient en una història liderada per individualitats i marcada per fites rellevants. Ni tan sols arriba a una proposta de “teoria minoritària” que per exemple des de la visió de Pareto expliqui com determinades elits condicionen el joc polític, o que expliqui com l’essència real de la història es fonamenta en la circulació de les elits. Jo no hi estaria d’acord, però, vaja, almenys em semblaria un exercici de coherència per part de l’autor. Mai parla dels interessos econòmics, dels lobbies, dels vincles del capitalisme amb les diferents derives. Llegir-lo et porta a un món ridícul on personatges com Reagan, Kohl, Thatcher, Putin són, segons l’autor, els grans responsables de molts dels girs que es produeixen. No hi ha una visió geopolítica profunda perquè no la pot haver-hi; per això caldria ser sincer i reconèixer el paper tòxic de l’imperialisme occidental i de la seva densa  trama elaborada durant segles.

(més…)