Posts Tagged ‘França’

He llegit darrerament tres llibres d’assaig ubicats en el context dels darrers 30 anys de França i he pogut confirmar la sospita del fet que es tracta d’un estat terrible. Jacques Rancière amb “Los 30 ingloriosos”, Houria Bouteldja “Patanes y bárbaros” i ara Fatima Ouassak amb “El Poder de las madres”. Ho ha estat en el passat i ho continua sent ara. No vull fer servir la paraula país, perquè és un terme que obre altres perspectives. Un estat colonial, racista i terrorista. Estic amanint aquesta exploració amb un llibre de la Comuna de París i un altre de la revolució haitiana en el context de la Revolució Francesa. Potser el rastre de la maldat s’inicia amb Carlemany, seria interessant explorar-ho. Li faci mal a qui li faci mal, és la crua realitat. Com es pot viure sota estructures de poder semblants i no adonar-se’n no ho sé. És una pregunta que em faig a mi mateixa en relació amb Espanya, però també una Catalunya que pogués tenir estat.

La situació que exposa Fàtima Ouassak és la de la marginació i repressió que pateixen els joves, les nenes i els nens de famílies racialitzades a les escoles públiques franceses, però es tracta d’una situació que es replica de forma molt semblant a Catalunya, i tot i que és una política institucional dissenyada des de dalt, part del professorat hi participa amb entusiasme. Hi ha un supremacisme que infecta fins i tot a gent que es creu d’esquerres, que es fonamenta en el culturalisme i la islamofòbia. Per a la gent honesta i amb desig de créixer en el bon sentit de la paraula els recomano que aprofundeixin en les problemàtiques del culturalisme i la islamofòbia. Són les noves versions d’un racisme que ha depurat el biologicisme per adaptar-se al discurs racional actual. (més…)

Bé, doncs un altre llibre i una altra autora genial més facilitada al cercle de lectura del fenomenal laboratori antiracista de la Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/. Aprofito per recomanar-vos que us subscriviu al seu laboratori, jo fa quasi dos anys que hi soc i n’estic molt satisfeta; estic aprenent moltíssim.

En aquest comentari he intentat organitzar la meva exposició en dos blocs de lectura; el primer que arriba fins a “Leer por fin a los escritores subsaharianos” i el segon que comença a partir del capítol “Les negres realitats de França” i continua amb els “Hijos ocultos de Marianne” i acaba amb “Afrodescendientes en Francia”.

(més…)

No voldria que se’m malinterpretés. És evident que el català és un poble perfecte. De totes maneres aquests dies m’ha inquietat veure el que ha passat amb el pessebre de Perpinyà. L’alcalde d’aquell poble de la Catalunya “francesa”, que sorprenentment és ultradretà, va posar un pessebre a finals de novembre a dins de l’ajuntament amb tots els seus elements imprescindibles perquè no es pugui dir que es tracta d’un pessebre animista, ateu, budista…

(més…)