Una de les primeres qüestions que em va cridar l’atenció va ser la del subtítol del llibre de Mary Shelley; “El Prometeu modern”. De fet, després de llegir la versió de la seva novel·la del 1818, em van entrar ganes de llegir l’obra de teatre d’Èsquil per tal de fer comparacions. El resultat va ser molt parcial perquè l’obra d’Èsquil és una trilogia de la qual només es guarda el “Prometeu encadenat” que vindria a ser la primera part del mite. A la “Teogonia” d’Hesíode es pot llegir un resum del mite complet i aquí sí que podem tenir una idea més aproximada que ens permeti establir comparacions. A Protàgores, Plató també fa un esbós, però és incomplet.
En els orígens més antics (Hesíode i Èsquil) em va semblar que hi ha grans diferències entre el mite grec i el protagonista de l’obra de Mary Shelley; Prometeu estima a la humanitat i li facilita recursos per augmentar el seu benestar, encara que sigui enganyant a Zeus i, per tant, arriscant la seva pròpia existència, però no és un demiürg, no crea vida, ni és un experimentador, cap mena d’alquimista o descobridor de res. Facilita el desenvolupament humà amb ardits o amb tecnologies que ja existeixen. No està obnubilat per la conquesta del coneixement. Finalment, en la tercera i última part perduda del mite, serà perdonat per Zeus. (més…)
Incivilitzada 