Posts Tagged ‘Fulles’

Llocs màgics – Fulles

Posted: Octubre 31, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , , ,

Tot i les pluges que van caient, el riu és calm. No observo grans terrabastalls produïts per avingudes. La tranquil·litat tardoral se m’enganxa. És l’estat d’ànim que toca ara. Alguna fulla de pollancre cau damunt l’aigua de tant en tant i es converteix en un petit vaixell sense timó, que navega sense voluntat seguint els mandats del corrent i els remolins. Les fulles finalment, ja sia per un petit salt d’aigua o per un contacte amb una pedra acaben al fons i a poc a poc es van formant cúmuls que s’agrupen i poden compartir les seves experiències particulars. S’expliquen els seus trajectes de vida.

Ha passat una temporada i han vist de tot. Han gaudit dels ocells cantors de ben a prop, han sentit els cossos d’insectes damunt d’elles, potser han patit mossecs i han hagut d’avisar a les companyes. Goethe, a la “Metamorfosi de les plantes” deia que a les plantes les fulles són l’origen de tot. Tot és fulla, fulla que es transforma en cotiledó, en tija, en carpel, en fulla, en pètal, en estam, etc. Però nosaltres, la gent comuna, entenem la fulla només com aquesta part de la planta que en els casos de les perennifòlies cau a la tardor. A la tardor a ulls nostres la fulla és la gran protagonista. (més…)

Les meves fulles mortes

Posted: Octubre 4, 2016 in Poemes
Etiquetes: , ,

Avui tota despullada
em defenso de l’amor;
Les meves fulles mortes
reguen el sotabosc.

Llenço la meva pell
per aïllar-me del frec,
de la crua etzibada
d’un altre qualsevol.

Boixos, brucs i marfulls
tapen la cremor del fred,
un lloreret m’acotxa
i el riu canta tardors.

Demà arriba l’hivern
i ja no sé cap a on anar,
no demanaré cap plànol
per orientar-me enlloc.

La tardor enfiladissa

Posted: Octubre 12, 2015 in Poemes
Etiquetes: , ,

La tardor enfiladissa
torna a enredar els circells
pels records estripats
i esgrogueïts per mil estius.

És ara quan desperto
d’un estiatge sec i llarg,
i de l’endormiscament
que em produeix la raó.

Ara arriba la vigília
dolça, solitària i lúcida.
La travessa cap als deserts
punxeguts d’hivern.

Primer serà el llit
de fulles agòniques,
la humitat dels núvols,
el groc dels fenassars.

Després vindràs tu
hivern estimat, roent,
amb tota la buidor
freda que m’acotxa.

La tardor enfiladissa
grimpa amunt pels peus
bruts de terra neta i molla
i arrela als ossos.