Aquest migdia feia calor i ja no m’esperava trobar gel, però a la banda més obaga de l’esplanada que fa el riu abans del salt del molí del castell, encara he trobat llocs, on trams d’aigua que no tenen gaire moviment, romanen glaçats. No sé com aniran les coses aquest any al riu. Fa temps que no veig al bernat pescaire, ni al visó americà. La sequera potser ha aconsellat a l’au fer residència a un altre lloc, i al visó potser l’han denunciat, capturat i mort. La tirania humana és ridícula fins i tot quan pretén conservar la biodiversitat. (més…)
Posts Tagged ‘Hivern’
Quan tothom és invasor
Posted: febrer 19, 2023 in Caminar pel riuEtiquetes: Aigua, Antiespecisme, Gel, Hivern, Riu Calders 0
0
No estic al Pol Nord i quan fa fred, si vull veure les seves obres incontestables del món sota zero, he de moure’m una mica i buscar. Allà on els rius s’eixamplen i baixen a poc a poc, i a les raconades on el fred s’espesseeix, trobo els millors punts on contemplar els seus fets. Avui, però, ha anat de poc que no em quedés amb les ganes. El Calders, amb les poques pluges que hi ha hagut aquest any, ja baixa prou migrat, però si a més a més li restem les aigües que depreda la resclosa de Sant Andreu, llavors queda en gairebé no res. (més…)
Sempre parlo del mateix
Posted: Desembre 23, 2022 in Caminar pel riuEtiquetes: Aigua, Hivern, Riu Calders 0
Sempre parlo del mateix. Les estacions i l’estacionalitat; aquest esdevenir que sembla perillar.
Per a mi viure les estacions és una immersió en el caos, però en un caos preciós que cada any em sorprèn. Cap primavera és igual, cap hivern ho és. Probablement, un naturalista diria que pot prevenir un cicle estacional en un territori concret i que per aquesta raó el caos no és tal, però jo crec que a banda que fins i tot un naturalista no pot prevenir-ho tot i se li escapen infinits detalls, quan parlo de caos sobretot ho faig en relació amb mi. És un flux que em travessa i experimento com a caotitzat i m’agrada. Estimo allò que no puc controlar. El que estimes no s’ha de controlar. (més…)
Luftmeer
Posted: Desembre 31, 2016 in Caminars diversosEtiquetes: Hivern, Pujades, Sant Sadurní de Gallifa
Encara tinc fiblades del Matagalls, però són les que em vaig fer de baixada; en un atac de joventut em va donar per baixar corrents. Els «runners» es van apoderar del meu cos. A aquestes edats córrer muntanya avall només es justifica si et persegueix la policia judicial per encàrrec del TC o alguna cosa així. Amb els genolls poca broma! I malgrat tot avui he decidit que era un bon dia per pujar a Sant Sadurní de Gallifa, i realment ho era! La meteorologia deixava la «luftmeer» radiant i visible i jo m’imaginava a mi mateix com un bussejador a pulmó lliure descendint a les profunditats del que Humboldt anomenava «oceà aeri» o «mar aeri», usant el mot en alemany que he deixat caure fa no res.
Avui camino exhaurida
i em clavo els còdols
a les plantes dels peus,
no mesuro bé les petjades
i ensopego arreu.
.
No puc amb l’ànima,
i m’assec al teu costat
vell amic sense fulles,
i cerco els teus braços
folrats per la molsa.
.
Aquest sol fred i erm
em crema el moll dels ossos
quan resto allunyada
del teu brancatge
pèndol i resistent a les riades.
.
Com tu, jo avui,
sóc caducifòlia,
i em plau rebre
aquesta ombra foradada
al bell mig de la tardor,
quan tot just les fulles
s’ofeguen a la riera.
Avui, saps?
el Sol passa de llarg,
ningú no pregunta ni quin dia és,
més aviat diuen
quina nit és avui?
.
He baixat
a la llera de la riera
a confraternitzar amb tu hivern,
però quan t’acarono les galtes
ets fred, dur i altiu.
.
Ets marbre forjat
als forns més amagats del no-res.
Pedra, vidre, fragilitat?
Si fos per tu
no existiria ni el temps.
.
Una fulla d’àlber
em va dir ahir,
quan queia morta aquesta tardor
que tu has envaït
imprevisiblement,
.
que el temps no existeix
quan no passen coses,
i és per això que estic aquí amb tu,
humitejant els teus llavis
amb els meus dits.
Incivilitzada 