Avui plovia, però encara i així he decidit que abans d’anar a una trobada marika a Can Batlló, passejaria una mica pel barri i aniria a visitar alguns dels meus llocs morts. L’escola Jaume I del carrer Melcior de Palau estava tancada amb pany i forrellat, com engabiada amb una tanca opaca, a través del qual ja no es podia observar aquell pati tan horrible que van dissenyar els arquitectes quan es va construir i en el qual vam passar tants esbarjos. De fet, l’escola ja era un lloc mort quan vaig estudiar l’EGB. Abans havia estat un solar on jugàvem a pilota sota el nom d’equip de Rayo Conde. A mi com era la més petita em posaven de porter. Em consideraven nen i parlava un català prePompeufabrià, i per això em deien Catalino. Parlar al carrer la llengua que t’havia ensenyat la teva mare no sempre estava ben vist, però l’important és que com a ningú no li agradava ser porter i jo era dolenta jugant a pilota em van posar allà. Crec que fins i tot vaig parar alguna pilota perquè em vaig travessar en la trajectòria casualment. Quan l’escola es va ampliar ens van robar aquell territori com als aborígens de qualsevol altre lloc. Ens van expulsar i van obligar als nostres petits cossos a què en lloc de jugar escoltessin els romanços adoctrinadors del professorat i estiguessin silenciosos, atents i quietets en una cadira. (més…)
