Posts Tagged ‘Món Actual’

Europa definitivament podem dir que es veu tremendament sacsejada en molts àmbits, però jo en destacaria dos fonamentals. El principal és la voracitat del seu capitalisme, aquesta doctrina que ha creat i ha fet seva. Una doctrina acòsmica, partidària del desordre extrem i de la maldat. Una pulsió a la qual no se li pot donar ni la categoria de cosmovisió, ni d’ideologia, perquè es fonamenta en l’impuls bàsic de robar, espoliar i esclavitzar. És la doctrina que en el seu moment li va donar un imperi que ara s’enfonsa. I aquest és l’altre factor clau que destaco; la crisi imperial.

És un factor que no ens portarà res de bo, i que de fet ja està mostrant les derives dramàtiques a les quals ens empeny. La principal deriva és la putrefacció interna que adopta la forma d’ultradreta feixistoide. Un fenomen que no només mostra la reacció del poder en declivi, sinó la fallida del concepte de lluita de classes del marxisme tradicional. Una part important de la classe blanca treballadora s’alinea de forma covarda i miserable a la banda dels depredadors i criminals sense escrúpols amb la pretensió de mantenir els petits privilegis dels quals ha gaudit durant els temps d’expansió. (més…)

Fa anys que el “bonisme” és a la diana dels defensors del neoliberalisme, del capitalisme més cru i despietat, de la segregació, de la destrucció de la natura, dels genocidis, de l’abandó dels nàufrags a alta mar i altres atrocitats. Hauríem d’interpretar que aquesta és un senyal del camí a seguir; bonisme. Mauro Entrialgo, en el seu excel·lent llibre “Malismo” defineix aquesta conducta com “el mecanisme propagandístic que consisteix en l’acció pública d’accions o desitjos tradicionalment reprovables amb la finalitat d’aconseguir un benefici social, electoral o comercial”.

Fins fa poc el poder colonial i capitalista tenia la necessitat d’utilitzar la propaganda de manera que respectava un cert discurs ètic. Encara que mentís i ho fes de forma hipòcrita s’esforçava a fer-nos creure que darrere de la seva narrativa hi havia una moral de fons. Des de fa un temps l’aposta és dir-nos a la cara que són uns malparits i que la conducta malparida és l’única guanyadora. (més…)

Les dimensions de l’atac global contra la biodiversitat que el sistema-món colonial i capitalista du a terme queden molt ben explicades en aquesta obra. Fins i tot, en captar l’abast, provoquen una certa sensació de desesperació. És difícil de digerir la maldat i l’estupidesa que radiquen en les persones que dirigeixen corporacions com Bayer, BP o tantes altres. Vandana Shiva deixa molt clar la raó per la qual és imprescindible un sentiment d’unicitat amb el món, amb la terra, amb les seves criatures. També exposa amb brillantor perquè la biodiversitat i la diversitat en tots els sentits son una garantia de supervivència i benestar. Des del meu punt de vista crec que només caldria fer un pas més i relacionar aquesta cosmovisió, emparada en el tàndem unicitat-diversitat, amb l’espiritualitat per tal de completar-la, però potser l’autora es reserva aquesta part, pensant en un públic occidentalitzat, que és incapaç de respectar les epistemologies que conserven des de la seva generositat i humilitat un espai per a l’amor pel tot inabastable. (més…)

Davant la incivilització occidental que ens toca viure sovint les persones blanques decents, que reconeixem el pes del racisme estructural a les nostres societats i la xacra que suposa el capitalisme, ens trobem desesperades sense saber on buscar referents o solucions. Sorprenentment, aquestes solucions les tenim molt més a prop del que ens pensem. En aquest llibre Pastora Filigrana ens mostra com el poble gitano ha patit i pateix des de fa segles una opressió furibunda per no seguir els patrons capitalistes i colonials al peu de la lletra. L’autora ens parla del mutualisme, eco-feminisme, autogestió dels conflictes, de la resistència contra el xantatge renda-treball i d’altres eines de cooperació i de resistència de la cultura gitana que hem ignorat i/o criminalitzat al llarg de la història des de la supèrbia del nostre supremacisme conscient o inconscient. (més…)

Em van quadrar moltes coses quan vaig constatar que el feixisme a Espanya va sorgir del colonialisme a Cuba. No és que m’estranyés perquè hi trobava moltes relacions des de feia temps, però no imaginava que existís una relació tan directa com ho demostren, per exemple, Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, a l’assaig “El fascio en las Ramblas”. La colonialitat i el seu capitalisme inherent tard o d’hora sempre generen el feixisme a les metròpolis, i ara torna a reproduir-se la mateixa dinàmica. Ho vam veure a l’Alemanya nazi. Aquell estat-nació supremacista fracassat en la seva dèria colonial i derrotat en la Primera Guerra Mundial, que ja havia executat atrocitats contra pobles no europeus com l’Herero, quan es va quedar arraconat es va devorar a ell mateix. Ho veiem a la França decadent actual, que no paeix la seva pèrdua de poder neocolonial, i a EUA, que digereix molt malament la seva decadència i es podreix internament. Els imperis colonials quan perden terreny es canibalitzen a si mateixos mitjançant el feixisme, i el feixisme no és més que una deriva del capitalisme colonial, que cria els corbs que es mengen els seus propis ulls. (més…)

Com tots els llibres del cercle de lectura de Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/ , aquest és un altre de ben intens i a més a més exigent. Només cal veure les referències utilitzades; Fanon, Cesaire, Lugones, Oyewumi, Quijano, Maldonado Torres i moltes més. Hi ha moltíssima matèria, i jo aquesta vegada he volgut concentrar-me a comentar un sol capítol; el de Syl titulat “Revalorant allò humà com una forma de revalorar allò animal.” Precisament perquè em venia molt bé per repassar el funcionament d’aquesta línia de pensament decolonial.

De totes maneres a mi les reflexions de les germanes Ko em fan pensar que en el fons el que sento és que hauríem de superar l’antiespiritualitat del pensament occidental. No em sembla tant una cosa d’humanitat o animalitat, i la seva depreciació o revaloració consegüent. Si no més aviat de dotar d’espiritualitat tots els éssers, i deixar de permetre que la colonialitat cosifiqui tot el que se li posa pel mig. De fet, colonialitat i cosificació van de bracet i efectivament de poc serveix animalitzar allò humà, o humanitzar allò animal si al final tot acaba caient en el pensament de la colonialitat i la seva cosificació.

(més…)

M’ha semblat una obra molt esperançadora, que m’injecta més ànim al voltant d’una de les meves darreres obsessions; que és que sense espiritualitat no podrem desprendre’ns de la colonialitat occidental i la seva cosificació sistemàtica, ni de la seva conversió d’absolutament tot en mercaderia. És cert que tampoc no conté el manual d’instruccions per accedir a l’objectiu, però sí que dona idees de com fer el camí. És dirigit a les poblacions afrodescendents, però també a altres poblacions colonitzades, i de manera indirecta a les persones blanques que intentem fugir de la nostra civilització colonial.

(més…)

Un llibre perfecte, que combina de manera equilibrada un gran sentit de l’humor i un contingut profundament dramàtic, que a més a més està molt ben contextualitzat. Explica molt bé detalls històrics, polítics i socials que situen molt a qui el llegeix.

Ens presenta l’Apartheid, com un racisme dissenyat a la perfecció, fonamentat en un compendi de lleis extremadament elaborades que recull els pitjors racismes del món i els reuneix en el desplaçament de la població nativa, l’esclavatge i la segregació. Amb els errors inherents a la bogeria del seu objectiu, apareixen coses com ara que els xinesos són negres i els japonesos blancs. Dilemes com que una parella blanca tingui un fill o filla massa fosc i hagi de decidir si abandonar el seu estatus blanc o el fill. O que la mare del protagonista s’hagi de camuflar en una xarxa de prostitució per poder treballar de secretaria al barri blanc.

(més…)

Aquesta obra aprofundeix d’una manera incisiva en els anomenats feminismes islàmics, basant-se principalment en les experiències de les dones marroquines i les seves associacions, i desenvolupa el treball en el marc d’una tesi doctoral de teoria política i teoria democràtica de la UAM. Des del meu punt de vista, encara que el llibre és molt complet i dens, pivota sobre una idea clau; que és la de la presó epistemològico-existencial en què sotmet la colonialitat occidental a la majoria de pensaments del món, incloent-hi els feminismes occidentals i fins i tot els postcolonials, i, per tant, ens descriu les conseqüències epistemicides que impedeixen alliberar el pensament de l’opressió colonial.

(més…)

Aquest ha estat un llibre preciós que em va recomanar dins del seu laboratori Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/ . M’ha fet reflexionar en moltes direccions. De fet,  al voltant d’aquesta obra podria començar reflexionant des d’un dels darrers paràgrafs de l’autor;

“D’això ha tractat aquest llibre sobre la política lingüística africana: de l’alliberament nacional i democràtic. La crida a redescobrir i reprendre les nostres llengües és en realitat una invitació a regenerar-nos i a reconnectar amb els milers de llengües revolucionàries que a l’Àfrica i a tot el món exigeixen l’alliberament.”

(més…)