Europa definitivament podem dir que es veu tremendament sacsejada en molts àmbits, però jo en destacaria dos fonamentals. El principal és la voracitat del seu capitalisme, aquesta doctrina que ha creat i ha fet seva. Una doctrina acòsmica, partidària del desordre extrem i de la maldat. Una pulsió a la qual no se li pot donar ni la categoria de cosmovisió, ni d’ideologia, perquè es fonamenta en l’impuls bàsic de robar, espoliar i esclavitzar. És la doctrina que en el seu moment li va donar un imperi que ara s’enfonsa. I aquest és l’altre factor clau que destaco; la crisi imperial.
És un factor que no ens portarà res de bo, i que de fet ja està mostrant les derives dramàtiques a les quals ens empeny. La principal deriva és la putrefacció interna que adopta la forma d’ultradreta feixistoide. Un fenomen que no només mostra la reacció del poder en declivi, sinó la fallida del concepte de lluita de classes del marxisme tradicional. Una part important de la classe blanca treballadora s’alinea de forma covarda i miserable a la banda dels depredadors i criminals sense escrúpols amb la pretensió de mantenir els petits privilegis dels quals ha gaudit durant els temps d’expansió. (més…)









