Posts Tagged ‘Món Actual’

L’altre dia va caure a les meves mans un llibre que m’ha deixat al·lucinada i que no puc evitar recomanar. Penjo la portada, contraportada i índex.

M’ha semblat sintètic resumir l’objectiu del llibre amb un paràgraf del prefaci “No es tracta simplement d’un exercici de nostàlgia o enyorança d’una època en què el canvi revolucionari semblava possible, sinó més aviat un projecte polític que espera salvar allò que queda de la tradició de l’Àfrica Roja – que ha estat traïda i violentament reprimida i esborrada – i construir-ne una política revolucionària Negra. És, en definitiva, una temptativa de Salvage-Marxism: un comunisme a les ruïnes que intenta recuperar el llegat de l’alliberament nacional. Encara tenim molt per aprendre de la política d’Eduardo Mondlane, Amilcar Cabral, Walter Rodney i Andrée Blouin. Potser podem construir alguna cosa nova a partir del seu pensament polític, una cosa que s’aferra a la promesa utòpica de llibertat i es negui a deixar-la anar”. (més…)

Em vaig atrevir a assumir el repte de llegir una obra que sabia que no m’agradaria i amb la que no sintonitzaria de cap manera, sobretot havent llegit prèviament a l’autor en articles d’opinió al diari Ara. He de reconèixer que resulta necessari llegir punts de vista antagònics, però alhora és poc gratificant i enriquidor.

Des de la meva perspectiva la principal malaltia de la qual pateix l’obra és de dirigir-se a públic ingenu i creient en una història liderada per individualitats i marcada per fites rellevants. Ni tan sols arriba a una proposta de “teoria minoritària” que per exemple des de la visió de Pareto expliqui com determinades elits condicionen el joc polític, o que expliqui com l’essència real de la història es fonamenta en la circulació de les elits. Jo no hi estaria d’acord, però, vaja, almenys em semblaria un exercici de coherència per part de l’autor. Mai parla dels interessos econòmics, dels lobbies, dels vincles del capitalisme amb les diferents derives. Llegir-lo et porta a un món ridícul on personatges com Reagan, Kohl, Thatcher, Putin són, segons l’autor, els grans responsables de molts dels girs que es produeixen. No hi ha una visió geopolítica profunda perquè no la pot haver-hi; per això caldria ser sincer i reconèixer el paper tòxic de l’imperialisme occidental i de la seva densa  trama elaborada durant segles.

(més…)

Leyendo estos días a Simone Weil siento que muchas de sus reflexiones encajan en estos momentos que nos toca vivir. Una de ellas, si he sido capaz de entender bien lo que esta genial filósofa propone, es que el mal es un elemento necesario en la arquitectura del mundo, porque nos permite entender cuan necesario es el bien y nos permite ejercer la libertad. ¿Y qué es el mal? El mal sería aquello que está más alejado de Dios, entendiendo por Dios lo que cada uno y cada una pueda sentir.

(més…)

A menudo, el racismo es considerado como una cuestión moral, ética, o incluso relacionada con la ignorancia. Un fenómeno obsoleto, que ya no tiene vigencia y del que el sistema puede prescindir. Paralelamente, vemos como cada vez con mayor intensidad la Unión Europea y en general los países occidentales, endurecen las políticas de migración para impedir que vengan refugiados y migrantes a nuestros países, y en general, el perfil de estas personas a las que no se permite acceder a nuestro territorio es racializado.

(més…)

Libia

Posted: Setembre 14, 2023 in Opinions
Etiquetes: , , , , , ,
Líbia. El 2011 una coalición occidental liderada por la OTAN, en la cual estaban implicados los gobiernos de la UE, lanzó una acción militar para derrocar a Gadaffi. Hasta entonces Líbia era un pais estable, que ofrecía empleo a mucha gente del Sahel. Yo habia hablado con gente de Mali que recuerda con añoranza los tiempos en que se podia buscar trabajo allí y no hacia falta ni plantearse cruzar el mar. Si, era una dictadura, aunque menos inhumana y salvaje que por ejemplo la de Arabia Saudí o algunas otras apoyadas por occidente.

(més…)

Aquest dissabte vaig esmorzar amb un article d’un tal Jonathan Littell publicat a l’Ara i nomenat pomposament “Ja estem en guerra”. Aquest paio probablement és tan especialista d’allò que parla com jo. Ha voltat uns quants anys per diferents països en guerra i és definit a l’Ara com a cineasta i escriptor. Forma part d’una campanya que vivim els darrers dies dirigida a convèncer als que no pintem res de què cal guanyar la guerra a Putin, i que per a tan magnífica causa Alemanya s’ha de fer l’harakiri amb el gas rus i els europeus ens hem de sacrificar.

(més…)

Al final d’ETA

Posted: Octubre 25, 2011 in Opinions
Etiquetes: , ,

L’anunci per part d’ETA del final definitiu de les seves activitats ha resultat per a la majoria dels ciutadans espanyols, bascos, catalans, un bàlsam, una bona notícia dins d’aquest món actual on precisament el que escasseja són les bones notícies. Tot i que cal anar amb compte perquè un sector almenys molt sorollós (no sé si també nombrós) no ha encaixat la nova amb gaire esportivitat argumentant la insuficiència dels plantejaments d’ETA, la desconfiança en la seva declaració o la necessitat en definitiva de trinxar a l’enemic sense pietat encara que això provoqui més víctimes innocents. Es tracta de gent propera a l’esperit de la portada publicada pel rotatiu dretà ABC el dia en què va concloure la conferència de pau de Donosti, en el qual s’acusava el grup d’Annan, Adams, Ahern i altres personatges reconeguts internacionalment ni més ni menys que d’estar al servei d’ETA.

(més…)

Allò anti-siri

Posted: Octubre 24, 2010 in Opinions
Etiquetes: ,

[Post penjat a Opinions Sense Homologar el 20 de novembre de 2007] – [les coses no han  variat gens ni mica en termes de manipulació occidental del context i la darrera visita d’Ahmadineyad al Líban  demostra aquest fet; la premsa europea ha demonitzat la visita del president iranià. No tindria que ser necessari dir que Ahmadineyad és un criminal, però dificilment arriba als nivells d’algun dels nostres grans presidents occidentals. Wikileaks ens ho certifica!! ]

Síria es un país que segons el departament d’estat nordamericà pertany al denominat eix del mal. És una dictadura, no ens enganyem, Basher al-Assad és el fill del seu pare, i per això és el president de la República. No hi ha eleccions, la premsa està controlada, les ONGs estan prohibides i la gent no parla de política per por. (més…)

Assaig obert envers la proposta de Lakoff.

1. Fonaments socials i marcs conceptuals.

Vivim en una societat en la qual, des del meu punt de vista, el més rellevant és el fet de que es funciona damunt dels fonaments d’un esquema de manutenció parasitari resolt amb diferents formes de praxis i construït en forma d’un continuum piramidal. El problema principal sembla raure en una estructura relativament antiga (procedent probablement del neolític o abans) de suport de la pròpia existència humana, encara que sembla cert que el poder de determinats marcs conceptuals pot ser crucial degut a que retroalimenta i modifica la estructura. De fet som probablement la única espècie capaç de patir de forma real les seves pròpies abstraccions, això si, amb excessiva freqüència dins d’aquest esquema de supervivència parasitari piramidal.

Davant la qüestió que planteja George Lakoff en el seu llibre “No pensis en un elefant”, relacionada amb el poder del llenguatge com a eina de construcció de realitats i de debat polític, entenent que política significa tot allò relacional, la meva reacció espontània és la de preguntar-me si realment la tasca de canviar el nostre model de relació social entre nosaltres mateixos, homo sapiens sapiens, i entre nosaltres i el medi del qual formem part, pot començar per la qüestió lingüística o imaginaria. (més…)

Avui llegint el diari m’he assabentat de que el govern espanyol a detingut i empresonat a Mohammed Samraoui, ex-cap del contraespionatge algerià que estava al govern quan el FIS va guanyar les eleccions generals.

No deixa de ser preocupant veure com s’intenta ofegar qualsevol probabilitat de que l’origen dels crims que es van cometre a Algèria els anys 90 surti a la llum.

Fa un parell d’anys vaig llegir un llibre de Nesroulah Yous, “la mort a Bentalha”, que hem va deixar horroritzat i profundament preocupat, sobretot per la proximitat dels crims massius que es van cometre i per la inexistència de cap fil coherent que expliqui que va passar allà en el món mediàtic convencional.

(més…)