Sempre el mot,
sempre el temps;
els eixos del no-amor.
Quan l’amor entra
surt la paraula,
s’atura el temps.
Quan l’amor surt,
els mots grinyolen
i el temps corre.
Quan l’amor entra
visc a l’oasi
i l’aigua em llepa.
Quan l’amor surt
creuo deserts
i el torb m’esbudella.
Incivilitzada 