T’escric, oceà de les paraules.
T’escric, blanc enlluernat.
T’escric, xarxa ennuvolada.
T’escric…
Mai sabré qui ets.
Mai faré per veure’t
i les meves petites mentides
perviuran en l’espai i el temps.
Fins que s’apagui la llum
i els bytes es desfacin
com cristalls de neu
rosegats per un Sol sense estacions.
Incivilitzada 