Posts Tagged ‘primavera’

Fulla d’àlber sota l’aigua del riu

S’acaba la primavera i arriba la calor. Ara ja fa uns dies que no plou, i tot i que el riu baixa amb empenta ja es noten les primeres reculades en forma de molses seques als vorals. Aquest cop vaig de visita al Racó dels Àlbers. Els llocs que batejo i santifico no tenen cap rellevància paisatgística per a la meva espècie i això em sembla encara més màgic. No hi sol haver cap construcció humana ni antiga ni nova, cap fenomen “natural” excepcional, res digne de ser senyalitzat als mapes, de fet al riu Calders hi ha pocs llocs “turístics”, i uso aquest concepte en un terme local.

La Font de Bellveí podria ser-ho, però les autoritats competents s’han encarregat de desgraciar el lloc. El cartell amb el poema de Josep Fàbrega ha estat arrencat i no l’han restituït, i una colla d’operaris han barrat l’accés a la font amb cinta d’obres de plàstic de color blanc-i-vermell, i malla metàl·lica, a l’estil més barroer i repulsiu possible. (més…)

Petita illa de càrex rodejada per algues i molses.

A la terra que m’acull, quan entres en un coneixement molt estret i intens amb un territori, els noms dels llocs escassegen. És el que em passa amb el tram del riu Calders que més sovintejo, i que fa el recorregut entre la Ponsa i el salt del Molí del Castell. Els noms apareixen quan els llocs se sovintegen, també quan la grandiloqüència colonial apareix, i com que ara aquest territori és insignificant en l’imaginari colonial i només és de pas, ningú troba la necessitat de nomenar-ne els racons.

Com que he trobat una nova manera d’estar al riu que em recorda a la infància necessito noms. Estar i jugar, cercar amagatalls, tafanejar, imaginar, observar als animalons és el que faig. Poso noms als llocs. Parlo en veu baixa amb la gent no humana que escolto o puc observar. No poso els noms de la manera com fan els “conqueridors” o els “descobridors”, sinó en la manera que ho fan les nadiues. Els noms me’ls diuen, no els imposo. (més…)

Llocs màgics – Amor de riu

Posted: Mai 24, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , , ,

Asseguda sota un corner a la vora del riu, en un raconet sec de la llera de pedra calcària per on llisca el riu, escolto la simfonia d’ocells i aigua. Hi ha diferents ocells, però els que porten la veu cantant són els rossinyols i s’escolten clarament entre els arbres des dels quals també algun tallarol i algun altre pardal canten. És un so potent i preciós. Tancar els ulls és imperatiu. Em costa, però ho he de fer perquè no sé fruir de tantes arts alhora; la música, el paisatge, el tacte de la pedra, les olors i el sabor de l’aire. Per captar la dimensió de l’obra cal saber-ne més i tenir més capacitat d’atenció que en una òpera. (més…)

Les primaveres

Posted: Mai 3, 2022 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,

Totes les primaveres se m’escapen entre els dits i em dic a mi mateixa que la següent l’he d’aprofitar millor. Hauria d’aprendre a gaudir de la resta d’estacions una mica més. A l’hivern m’ho passo prou bé veient el gel i les vitrines plenes de regals glaçats que mostra el riu, però l’estiu m’apaga l’ànima, i el riu, per on tant m’agrada caminar, entre el potineig humà i la calor s’esmorteeix i converteix en un xaragall allargassat. Me l’estimo el riu, però he de reconèixer que de vegades li trobo a faltar una mica d’esma i aquesta primavera ha anat molt justeta d’aigua. És quasi com si patís la mateixa anèmia crònica que jo. Penso en que bonica és l’aigua i el poc que la cuidem; es fa gel, es fa neu, es fa vapor, es fa mar, gotim a les teranyines, es fa cos dins nostre… que faria jo sense l’aigua!

Calabruixa

Posted: Abril 24, 2022 in Caminar pel riu
Etiquetes: , , ,

Ahir va ploure amb una certa força i fins i tot va pedregar, i s’ha notat al riu. Hi ha més cabal i les aigües baixen més atrafegades, com si tinguessin pressa per arribar a temps a algun lloc. Tot es comença a despertar i la primavera avui ja semblava veritable primavera; sol, núvols, verdor, flors, aigua amb energia i ganes de fer fressa.

(més…)

A la recerca del flower power

Posted: Abril 21, 2019 in Camins
Etiquetes: , ,

El dia és gris i ventós. No em fa patxoca sortir de casa. Obro una mica la cortina de l’habitació i contemplo un cel cec, una massa blana i blanca. Des de fa uns dies em sento apàtica, però faig un esforç i abandono el llit decidida a fotografiar flors. No és el dia perfecte, l’aire bufa enutjós, el riu sembla fluir a l’inrevés perquè la seva superfície es mou en el sentit de les ventades, però en definitiva decideixo que no vull que els fets visibles m’immobilitzin. Em dic a mi mateixa; caminaré una mica, cercaré flors, i amb el meu supergadget protètic capturaré les seves freqüències. Flors lliures, flors al seu aire, flors sense test, flors sense sant jordis, veritables flors.

(més…)