Posts Tagged ‘Republicans’

Estimats companys i companyes,

Soldats de l’Exèrcit Popular, milicians i milicianes; aquells que sou aquí acollits en aquesta terra damunt la qual ara mateix estic dempeus, us vull agrair de tot cor el vostre sacrifici, la vostra valentia, honestedat, honradesa i en definitiva el vostre amor per la llibertat i per la vida de les persones senzilles i treballadores que amb la vostra lluita van albirar horitzons pròspers i de veritable pau, de pau sense por, de pau alegre, de pau tendre i amorosida.

Estic aquí també per fer memòria, per amarar-me de vosaltres. Em descalço aquí damunt d’aquesta terra per sentir-vos, per arrelar a aquesta terra xopa de la vostra sang generosa i excelsa. Vinc aquí perquè sé que em donareu força. Vosaltres vau donar la vostra vida per la gent que fugia de la barbàrie feixista, per protegir la seva retirada. Vau demostrar que el món no està compost només de covards i miserables, que hi ha persones disposades a donar-ho tot per la veritat. Vosaltres vau estar en el lloc correcte de la història, encara que després, tan sovint, la història l’expliquin els traïdors i els miserables. (més…)

Assaig obert envers la proposta de Lakoff.

1. Fonaments socials i marcs conceptuals.

Vivim en una societat en la qual, des del meu punt de vista, el més rellevant és el fet de que es funciona damunt dels fonaments d’un esquema de manutenció parasitari resolt amb diferents formes de praxis i construït en forma d’un continuum piramidal. El problema principal sembla raure en una estructura relativament antiga (procedent probablement del neolític o abans) de suport de la pròpia existència humana, encara que sembla cert que el poder de determinats marcs conceptuals pot ser crucial degut a que retroalimenta i modifica la estructura. De fet som probablement la única espècie capaç de patir de forma real les seves pròpies abstraccions, això si, amb excessiva freqüència dins d’aquest esquema de supervivència parasitari piramidal.

Davant la qüestió que planteja George Lakoff en el seu llibre “No pensis en un elefant”, relacionada amb el poder del llenguatge com a eina de construcció de realitats i de debat polític, entenent que política significa tot allò relacional, la meva reacció espontània és la de preguntar-me si realment la tasca de canviar el nostre model de relació social entre nosaltres mateixos, homo sapiens sapiens, i entre nosaltres i el medi del qual formem part, pot començar per la qüestió lingüística o imaginaria. (més…)