Posts Tagged ‘Riu Calders 0’

Estacions

Posted: Novembre 19, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: ,
0

Riu Calders amb el Castell al fons.

Després d’una temporada llarga sense visitar el riu torno a ser-hi. La feina de vegades m’absorbeix de tal manera que deixo de fruir dels canvis al món, encara que darrerament la sensació sigui que alguna cosa fa temps que s’ha aturat. Aquest migdia feia calor i al sol la sensació era agradable i es podia vestir roba estival. Darrerament, visc aquesta confusió de dur molta roba d’abric, per embolcallar-me amb les meves capes de ceba múltiples que em protegeixen de tan fredolica que soc, i després haver de desempallegar-me de la majoria de les capes sota aquestes calors més pròpies de finals de primavera.

(més…)

Seqüència històrica del riu

Posted: Juliol 9, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: ,
0

Les darreres pluges de juny han estat intenses al riu. Potser no han estat prou sostingudes per a garantir unes bones reserves hídriques subterrànies, però han generat augments de cabal sobtats. Almenys és la conclusió a la qual vaig arribar el diumenge passat quan passejava per la llera.
(més…)

Un raconet que m’enamora

Posted: Juny 22, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: ,
0
Hi ha un raconet que m’enamora, des del qual veig el toll on sovint fa els seus àpats el bernat pescaire que només puc contemplar marxant molest per la meva presència. Asseguda i recolzada en el cos robust d’un pollancre sento els ocells com canten. No els entenc com no entenc la música, des del punt de vista sintàctic, però sí des del que el meu cor enregistra. Em fa l’efecte que no molesto, però potser estan parlant de mi. Llegint a la Vinciane Despret, vaig entendre que els ocells, siguin mallerengues, oriols, martinets, pits roigs, tots tenen els seus idiomes amb els quals es comuniquen, i aquests idiomes varien dins la mateixa espècie en funció de les zones on viuen les comunitats. Entre els ocellets la diversitat lingüística és increïble i per sort no hi ha cap Reial Acadèmia de la Llengua Ocellera.

(més…)

El riu mandrós

Posted: Juny 19, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes:
0

Avui per fi he pogut baixar al riu. Han passat 4 mesos i encara m’arrossego amb un 12% de funció renal esperant impacient la diàlisi. Algunes injeccions d’EPO m’han permès començar a caminar una mica. Tampoc gran cosa, però prou per a oferir-me un raig de llum a la meva vida. Poder veure el riu novament i ara que la primavera encara està esponerosa ha estat meravellós.
(més…)

Quan tothom és invasor

Posted: febrer 19, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: , , , ,
0

Aquest migdia feia calor i ja no m’esperava trobar gel, però a la banda més obaga de l’esplanada que fa el riu abans del salt del molí del castell, encara he trobat llocs, on trams d’aigua que no tenen gaire moviment, romanen glaçats. No sé com aniran les coses aquest any al riu. Fa temps que no veig al bernat pescaire, ni al visó americà. La sequera potser ha aconsellat a l’au fer residència a un altre lloc, i al visó potser l’han denunciat, capturat i mort. La tirania humana és ridícula fins i tot quan pretén conservar la biodiversitat. (més…)

Gel i aigua

Posted: gener 29, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: , , ,
0

No estic al Pol Nord i quan fa fred, si vull veure les seves obres incontestables del món sota zero, he de moure’m una mica i buscar. Allà on els rius s’eixamplen i baixen a poc a poc, i a les raconades on el fred s’espesseeix, trobo els millors punts on contemplar els seus fets. Avui, però, ha anat de poc que no em quedés amb les ganes. El Calders, amb les poques pluges que hi ha hagut aquest any, ja baixa prou migrat, però si a més a més li restem les aigües que depreda la resclosa de Sant Andreu, llavors queda en gairebé no res. (més…)

Felicitats sense botiga

Posted: gener 28, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,
0
Soc una fredolica, però m’encanta el gel. Aquests dies que està fent fred no puc evitar anar a veure el riu i gaudir de la varietat de formes glaçades que es presenten. Hi ha tolls amb glaç blanc granulós, caramells que pengen de plantes o dels cantells de les pedres, plaques translúcides per sota de les quals el riu continua baixant, vitrines farcides de créixens gelats que semblen dedicatòries a un difunt. Més enllà del fred frueixo de les formes, que són molt variades i algunes d’elles precioses. Fa uns anys deia que aquests moments per a mi són com anar a veure aparadors. No compro res, però xalo amb l’art exquisit de les aparadoristes imaginàries o reals, però mai humanes. Seran les dones d’aigua del Moianès les que dissenyen els aparadors?

(més…)

Mig minut sense soroll

Posted: gener 22, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,
0

Avui estant al camp m’he endut un ensurt (sustu) perquè resulta que feia com mig minut que no sentia cap soroll sorollós, només la remor de l’aigua del riu baixant tranquil·la, o la de la brisa fregant els àlbers. M’he dit oh Déu meu! Estaré morta? Si us plau que passi una moto de trial, un quad, o que un caçador foti quatre trets, o que algú talli llenya amb una motoserra, o que algun motero passi per dalt la carretera amb la seva superbike fotent xivarri… si no no soc persona humana. I sí, per fi han passat una colla amb les seves motos grosses trucades per la comarcal i han trencat la monotonia d’aquest silenci anticapitalista tan perillós.

(més…)

Sequera

Posted: gener 1, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,
0
Avui no podia començar l’any d’altra manera; visitant el riu Calders. Una de les preguntes que sempre em faig quan passejo per la zona propera al castell (imatge 3) és com és possible que encara baixi aigua tenint en compte l’absència de pluges significatives que hi ha hagut aquesta tardor i hivern. No us puc donar una resposta clara. Una hipòtesi podria ser que les boires que tenen lloc al Moianès en general subministren un mínim d’aigua per a mantenir el riu en moviment. Principalment, sembla que les aigües venen de la riera de Marfà, però pujant més amunt també dels fondals de la zona propera a les coves del Toll. Tot el quart sud-est de sota de Moià conforma una mena d’altiplà ondulat ple de torrenteres que venen de la divisòria d’aigües que més o menys es delimita a Santa Coloma de Sasserra. Un cop passem els Plans de l’Espinoi i la serra de Santa Coloma les aigües ja baixen cap al Tenes. Fins que no arribem allà encara pertanyen al Llobregat i baixen per La Fàbrega ajuntant-se amb la riera de Marfà.

El riu tot arribant al pas del castell de Calders

(més…)

Sempre parlo del mateix

Posted: Desembre 23, 2022 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,
0

Sempre parlo del mateix. Les estacions i l’estacionalitat; aquest esdevenir que sembla perillar.

Per a mi viure les estacions és una immersió en el caos, però en un caos preciós que cada any em sorprèn. Cap primavera és igual, cap hivern ho és. Probablement, un naturalista diria que pot prevenir un cicle estacional en un territori concret i que per aquesta raó el caos no és tal, però jo crec que a banda que fins i tot un naturalista no pot prevenir-ho tot i se li escapen infinits detalls, quan parlo de caos sobretot ho faig en relació amb mi. És un flux que em travessa i experimento com a caotitzat i m’agrada. Estimo allò que no puc controlar. El que estimes no s’ha de controlar. (més…)

Older Entries