Passejo pel parc del Llac de Navarcles i hi ha una meitat glaçada i l’altra navegable. Un grup d’ànecs que demana almoina als passejants neda per la banda líquida, però sobtadament aterra a la part glaçada una mena de Jesús-cuac que camina per damunt les aigües oferint una imatge molt pròpia d’aquests dies cristiano-nadalencs. El Parc és l’inici d’uns meandres molt marcats que es poden observar des del corriol que ve de La Planota. Des del Mirador de la Pólvora el riu fa patxoca gràcies a les rescloses que acumulen aigua i fa una sensació de més cabal. Les aigües de les rescloses estan glaçades i a contrallum enlluernen.
Posts Tagged ‘Riu Calders 1’
Els principis i els finals probablement són obsessions nostres. Aquests dies he pensat a resseguir el riu Calders, riu o riera; el binarisme sovint resulta exasperant. Des del punt de vista descriptiu geogràfic a mi em sembla més riu que riera; quasi sempre hi ha aigua en moviment. Sobretot si m’agafo a la descripció exacta que se’n fa d’aquest tram fluvial; neix a Monistrol de Calders on s’ajunten les rieres de Sant Joan i la de la Golarda, la primera ve de Granera i la segona de Moià, i acaba a l’aiguabarreig que fa amb el Llobregat a prop del Pont Vell de Navarcles.
Incivilitzada 