“Vivir la fuerza” és un llibre excepcional. El treball d’investigació fet per l’autor és colossal, i no ho dic per raspallar-lo, sinó perquè realment la feina d’arxius, de terreny, d’anàlisi de les fonts sorprèn pel detall i la exhaustivitat. A banda també s’agraeix l’esforç d’honestedat que d’alguna manera segueix la ètica del pensament i raonament de la mateixa Simone Weil.
Encara que no puguem tenir la resposta hi ha preguntes formulades en l’acció de Weil, dins del context de la columna Durruti a Aragó, que estan molt ben exposades. Si llegir “La Ilíada, el poema de la força” ja és un bany de reflexió d’una profunditat vertiginosa, llegir “Vivir la fuerza” és enriquir aquest pensament amb el rastre de les vivències directes de l’autora. Per a mi, que el sentit de la violència revolucionària sempre ha estat una incògnita i una font de dubtes, poder combinar les reflexions de Weil amb la seva pròpia experiència és un regal. Un regal trist però necessari. (més…)
Incivilitzada 