Incivilitzada

Avui estant al camp m’he endut un ensurt (sustu) perquè resulta que feia com mig minut que no sentia cap soroll sorollós, només la remor de l’aigua del riu baixant tranquil·la, o la de la brisa fregant els àlbers. M’he dit oh Déu meu! Estaré morta? Si us plau que passi una moto de trial, un quad, o que un caçador foti quatre trets, o que algú talli llenya amb una motoserra, o que algun motero passi per dalt la carretera amb la seva superbike fotent xivarri… si no no soc persona humana. I sí, per fi han passat una colla amb les seves motos grosses trucades per la comarcal i han trencat la monotonia d’aquest silenci anticapitalista tan perillós.

(més…)

És novembre i els camins de la ribera del riu estan polsegosos. Una parella fa mindfulness en posició de loto al damunt de la roca on hi ha la veta de quars. Tenen un gosset que els hi fa companyia en silenci i de forma molt disciplinada. Ningú borda ni diu bon dia. Jo no els hi dic res per por de trencar l’encanteri. A 30 metres darrere d’una roca han deixat aparcat el cotxe SUV. No han pogut venir ni caminant des de la Ponsa fins al punt espiritual i ho han fet en un SUV. Això si, els seus esperits romandran nets i purificats. El quars de la beta els hi transmetrà les seves vibracions metamòrfiques.

(més…)