Feia molt de temps que no baixava al Tenes per la banda de Llobateres. Penso que la sequera em desaconsellava fer-ho; tenia por a trobar-me el riu en un estat massa migrat i trist. Ja m’ha costat passejar pel riu Calders i assumir la situació, però alguns cops ho he fet, en el que podria ser un exercici d’acompanyament. No sé perquè en el cas del Tenes no he estat capaç de fer el mateix.
Posts Tagged ‘Tenes’
El dia és gris i ventós. No em fa patxoca sortir de casa. Obro una mica la cortina de l’habitació i contemplo un cel cec, una massa blana i blanca. Des de fa uns dies em sento apàtica, però faig un esforç i abandono el llit decidida a fotografiar flors. No és el dia perfecte, l’aire bufa enutjós, el riu sembla fluir a l’inrevés perquè la seva superfície es mou en el sentit de les ventades, però en definitiva decideixo que no vull que els fets visibles m’immobilitzin. Em dic a mi mateixa; caminaré una mica, cercaré flors, i amb el meu supergadget protètic capturaré les seves freqüències. Flors lliures, flors al seu aire, flors sense test, flors sense sant jordis, veritables flors.

