Incivilitzada

I ves per on ja som a l’objectiu d’aquesta història; els lliris de neu. Els avellaners encara no tenen fulla, però comença la meva primavera. Vaig descobrir que l’1 de febrer al calendari celta és l’Imbolc o Santa Brígida, i encaixa amb l’inici de la primavera gaèlica; Earrach. Una primavera que em sembla més accessible per a mi en termes corporals. És quan tot es comença a despertar, i jo mateixa també, els ametllers floreixen, les flors més màgiques apareixen poc després dels lliris; les violes, les anemones. La terra desperta i aquest trànsit em parla de cossos que volen tocar el món i alliberar-se de la hibernació. Tot va a un ritme que permet gaudir-ne amb intensitat i deixar-se estimar pel món, perquè jo de vegades estic segura que el món m’estima (i no em refereixo als humans).

(més…)