I ves per on ja som a l’objectiu d’aquesta història; els lliris de neu. Els avellaners encara no tenen fulla, però comença la meva primavera. Vaig descobrir que l’1 de febrer al calendari celta és l’Imbolc o Santa Brígida, i encaixa amb l’inici de la primavera gaèlica; Earrach. Una primavera que em sembla més accessible per a mi en termes corporals. És quan tot es comença a despertar, i jo mateixa també, els ametllers floreixen, les flors més màgiques apareixen poc després dels lliris; les violes, les anemones. La terra desperta i aquest trànsit em parla de cossos que volen tocar el món i alliberar-se de la hibernació. Tot va a un ritme que permet gaudir-ne amb intensitat i deixar-se estimar pel món, perquè jo de vegades estic segura que el món m’estima (i no em refereixo als humans).
En realitat no és que tingui gens d’interès a tenir ascendència irlandesa. De fet, de qui em sento més orgullosa de pertànyer al seu arbre genealògic és dels lèmurs. Les nacions i les ètnies mai les he entès i aquestes alçades ja no crec que tingui temps de fer-ho. Només sé que per a mi aquest és el moment més especial de l’any perquè quan arriba la primavera oficial el 21 de març si l’any ha estat normal i ha plogut prou l’explosió de verdor i flors de colors em col·lapsa espiritualment i em sento incapaç de processar els canvis. Llavors m’entra un cert vertigen i em fa la sensació que el món gira massa ràpid.
Per aquí, a banda d’aquests lliris que enamoren, comencen a florir els llorerets i malgrat que l’aigua no corre, la humitat dins el llit del torrent és intensa. A prop d’aquí hi ha les coves del Toll que a causa de la sequera tenen la ressurgència inactiva. Al marge de les rèpliques neolítiques de caràcter museístic que s’hi han fet pels voltants, el paratge és acollidor. Fa un bon grapat d’anys a tocar amb el torrent vaig viure una explosió de cadells d’aranya espectacular; centenars d’aranyetes feien eclosió dels ous i sortien corrents en direcció al torrent. Són moments en els quals quasi no t’adones que assisteixes a un miracle.
Ara només em queda dir-vos que potser tornaré a baixar riu avall intentant que pel camí la primavera es vagi intensificant i pugui gaudir altres estats de transcendència més efervescents.
LLiri de neu; la joia.
Lliris de neu entre fulles d’avellaner
Aments d’avellaner
Torrent d’en Boladeres
Incivilitzada 