El dia és gris i ventós. No em fa patxoca sortir de casa. Obro una mica la cortina de l’habitació i contemplo un cel cec, una massa blana i blanca. Des de fa uns dies em sento apàtica, però faig un esforç i abandono el llit decidida a fotografiar flors. No és el dia perfecte, l’aire bufa enutjós, el riu sembla fluir a l’inrevés perquè la seva superfície es mou en el sentit de les ventades, però en definitiva decideixo que no vull que els fets visibles m’immobilitzin. Em dic a mi mateixa; caminaré una mica, cercaré flors, i amb el meu supergadget protètic capturaré les seves freqüències. Flors lliures, flors al seu aire, flors sense test, flors sense sant jordis, veritables flors.
Caminar cercant alteritats
Posted: Abril 14, 2019 in Caminars diversosEtiquetes: Ciutat, Insectes, Monuments, Queer, Trans
Una de les coses que més m’atreu de les passejades per la muntanya, comparativament amb les de ciutat, és el contacte amb éssers tan diferents com les plantes o els insectes. De vegades quan he anat a caminar i he tornat amb un munt de fotos de flors, m’he trobat dones o homes, que em preguntaven amb un deix de sospita que perquè m’agradaven tant les flors. Jo no m’he amagat mai de dir que probablement perquè soc molt flor, però també és per la raó que deia; m’encanta l’alteritat. Em produeix goig i em meravella comprovar que hi ha éssers tan diferents de mi. Comprovar-ho és un miracle permanent. Per exemple, em puc quedar una bona estona contemplant aranyes. Són uns éssers que em fascinen. Sé que els puc contemplar amb tranquil·litat perquè no soc tan petita com per ser presa d’elles, però resulten éssers sorprenentment diferents i màgics. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Vagarejar en Walkabouts
Posted: Abril 12, 2019 in Caminar pel riu, Caminars diversosEtiquetes: Caminar, Francesco Careri, Riu Calders 0, Walkspaces
Avui estic al meu estimat riu de sempre. Intento caminar ignorant les nostres presències. El meu cap diu natura, natura, natura… Repeteixo aquesta ficció amb desig. Si veig un visó no li preguntaré la raó de per què és aquí. Hi ha tantes coses que són producte de les nostres presències! De vegades m’emmalalteix ser-ne conscient. Li dic al meu cap que calli i que es deixi passejar amb el seu cos dissident, com si fos el que és, una part més d’aquest últim.
Decideixo iniciar un dels meus humils “walkabouts” personals mitjançant els quals intercanvio sensacions amb comunitats llunyanes de forma cibernètica. Paraula aquesta de “walkabout” que vaig llegir al llibre de “Walkspaces” de Careri, i que segurament no significa un recorregut iniciàtic més o menys delineat que recorre un sistema geogràfic organitzat sobre la base de determinades llegendes, mites, senyals dels avantpassats o creences d’una comunitat, però és el que jo entenc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Una de les zones que també sovintejo en les meves caminades és la del riu Calders al sector que va des de gairebé el seu naixement, en els rierols propers a Collsuspina, fins on pren contacte amb Navarcles. És una zona molt extensa, que més o menys a partir de Marfà es va definint com a riu, i que més endavant forma uns meandres molt marcats. Algun d’aquests meandres han estat abandonats per la llera, s’han convertit en zona de cultius i representen de forma molt didàctica el model de formació geològica d’aquest tipus d’estructura.
Vaig començar a explorar la zona intensament a principis de l’any 2010, quan em van diagnosticar la meva malaltia autoimmune. Va ser un alleujament per al meu estat físic i mental mudar-me del Poble Sec fins allà. El contacte amb aquell entorn natural em va fer més suportable el nou estigma. No obstant això, ara que ja fa gairebé deu anys que vagarejo per allà, els meus sentiments i divagacions van prenent altres formes. Aquest no deixa de ser un territori que es troba immers a mig camí entre el maltractament i l’abandonament. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Arxius del futur procedents de la civilització imbecil·lita
Posted: gener 3, 2019 in FlipadesEtiquetes: Caminar, Hª Futura
“Resulta extremadament molest trobar en algun tram un d’aquests subcossos nus que s’entesten a desplaçar-se únicament mitjançant la força de les seves precàries estructures i completament desproveïts de qualsevol mena d’embolcall protector. La nostra civilització potser sobreprotegeix els subcossos i això possibilita que la legislació caigui amb tot el seu pes sobre qualsevol pacífic transportat que ensopegui accidentalment amb un d’ells.
Sempre el mot,
sempre el temps;
els eixos del no-amor.
Quan l’amor entra
surt la paraula,
s’atura el temps.
Quan l’amor surt,
els mots grinyolen
i el temps corre.
Quan l’amor entra
visc a l’oasi
i l’aigua em llepa.
Quan l’amor surt
creuo deserts
i el torb m’esbudella.
Homes i dones
trans, traps
shemales
guys, gurls
bisex, queers,
heteros, homos.
Jo soc follada pel vent.
El meu cos
no necessita humans
i quan el sol
i una mica
d’airet calent
m’acaronen
l’entrecuix
xisclo de gust.
Jo soc follada pel sol.
No sé si
el vent és dona
o si és home
només sé
que em petoneja
i em potineja
Jo soc follada per l’aigua.
M’atanso a l’aigua
freda de la riera
que em morreja
el cos sencer,
amb fúria
i crido nua
i em toco
i em corro.
Homes i dones
trans, traps
shemales
guys, gurls
bisex, queers,
heteros, homos.
Patisc meteorofília.
Quan vesteixo curt
no és per parar-vos un parany.
És perquè el sol, l’aigua i el vent
em vegin i em magregin.
M’agrada la pintura. Aquest quadre només el tinc jo. On estava n’havia una infinitud molt diversa però jo vaig fer-me propietari d’aquest. «Gel gelat» el vaig nombrar quan convertia el fitxer de raw a jpg. No se si és un nom provisional o definitiu. Li vaig posar perquè vaig veure el gel i quan el vaig tocar estava gelat. Hi ha gent que gasta fortunes emmagatzemant quadres d’autors humans celebres. Aquest quadre no és de cap autor humà. Si fos d’un autor humà o inhumà diria que es diu Torrent perquè és un trosset gelat del Torrent de La Golarda. Tinc un Torrent inèdit. Me’l vaig endur de franc aquest passat diumenge.
Fulla de roure
Posted: gener 15, 2017 in Caminar pel riu, MicroreflexionsEtiquetes: Aigua, Gel, Riu Calders 0
Una fulla de roure atrapada en el gel a la riera de la Golarda. Les gotes d’aire resulten sorprenents. Quan va arribar el fred? Quan l’aigua es va glaçar una munió de gotes d’aire intentaven surar i sortir del líquid? Em resulta estrany. La meva concepció del temps i de la matèria fa que aquesta imatge s’escapi de la meva comprensió. El fred és tant ràpid? L’aire tan lent? L’aigua tan densa?
Monuments
Posted: gener 15, 2017 in Caminar pel riu, MicroreflexionsEtiquetes: Art, Monuments, Riu Calders 0
Les darreres crescudes de tardor a les rieres devien construir monuments com aquest, escultures elaborades espontàniament amb fulles, que només gent que ha perdut el senderi aprecia i contempla obviant Guggenheims, Louvres i altres museus humans de prestigi. Es tracta d’una pràctica antisistema que podria posar en perill el valor del patrimoni humà. Jo n’he fet una foto només per informar-vos d’aquests fets, però mai amb la intencionalitat que us convertiu en seguidors d’aquest art aleatori i gratuït. Em recorda a aquella gent que critica Notre-Dame perquè diu que ja existeix un cel i no en calia cap rèplica.
Incivilitzada 