Em van quadrar moltes coses quan vaig constatar que el feixisme a Espanya va sorgir del colonialisme a Cuba. No és que m’estranyés perquè hi trobava moltes relacions des de feia temps, però no imaginava que existís una relació tan directa com ho demostren, per exemple, Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal, a l’assaig “El fascio en las Ramblas”. La colonialitat i el seu capitalisme inherent tard o d’hora sempre generen el feixisme a les metròpolis, i ara torna a reproduir-se la mateixa dinàmica. Ho vam veure a l’Alemanya nazi. Aquell estat-nació supremacista fracassat en la seva dèria colonial i derrotat en la Primera Guerra Mundial, que ja havia executat atrocitats contra pobles no europeus com l’Herero, quan es va quedar arraconat es va devorar a ell mateix. Ho veiem a la França decadent actual, que no paeix la seva pèrdua de poder neocolonial, i a EUA, que digereix molt malament la seva decadència i es podreix internament. Els imperis colonials quan perden terreny es canibalitzen a si mateixos mitjançant el feixisme, i el feixisme no és més que una deriva del capitalisme colonial, que cria els corbs que es mengen els seus propis ulls. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Dos grans tòtems del nou feixisme.
Posted: Juny 2, 2025 in OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Decolonialitat, Europa, Feminismes, Món Actual, No binarisme
Llocs màgics – El Gual dels Dos Cabirols
Posted: Mai 30, 2025 in Llocs màgicsEtiquetes: Aigua, primavera, Riu
Petita illa de càrex rodejada per algues i molses.
A la terra que m’acull, quan entres en un coneixement molt estret i intens amb un territori, els noms dels llocs escassegen. És el que em passa amb el tram del riu Calders que més sovintejo, i que fa el recorregut entre la Ponsa i el salt del Molí del Castell. Els noms apareixen quan els llocs se sovintegen, també quan la grandiloqüència colonial apareix, i com que ara aquest territori és insignificant en l’imaginari colonial i només és de pas, ningú troba la necessitat de nomenar-ne els racons.
Com que he trobat una nova manera d’estar al riu que em recorda a la infància necessito noms. Estar i jugar, cercar amagatalls, tafanejar, imaginar, observar als animalons és el que faig. Poso noms als llocs. Parlo en veu baixa amb la gent no humana que escolto o puc observar. No poso els noms de la manera com fan els “conqueridors” o els “descobridors”, sinó en la manera que ho fan les nadiues. Els noms me’ls diuen, no els imposo. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Llocs màgics – Amor de riu
Posted: Mai 24, 2025 in Llocs màgicsEtiquetes: Aigua, flors, primavera, Riu
Asseguda sota un corner a la vora del riu, en un raconet sec de la llera de pedra calcària per on llisca el riu, escolto la simfonia d’ocells i aigua. Hi ha diferents ocells, però els que porten la veu cantant són els rossinyols i s’escolten clarament entre els arbres des dels quals també algun tallarol i algun altre pardal canten. És un so potent i preciós. Tancar els ulls és imperatiu. Em costa, però ho he de fer perquè no sé fruir de tantes arts alhora; la música, el paisatge, el tacte de la pedra, les olors i el sabor de l’aire. Per captar la dimensió de l’obra cal saber-ne més i tenir més capacitat d’atenció que en una òpera. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
No li demaneu a ningú que s’integri!
Posted: Abril 13, 2025 in OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Catalunya, Decolonialitat
Hi ha moltes paraules que hauríem de resignificar i algunes desterrar del nostre vocabulari, sobretot quan s’usen socialment. Una d’elles és “integració”. Li demanem a la gent migrant que quan venen a viure aquí s’integrin, i he de suposar que és a la societat existent al que es refereixen. El problema és que això que donem per fet, aquesta “societat existent”, és una falòrnia, i a mesura que passen els dies encara ho és més. Els delinqüents que ens governen, visiblement o invisiblement, ja no es preocupen de dissimular el que dic.
Llengua catalana i antiracisme
Posted: Abril 2, 2025 in Llibres, OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Català, Decolonialitat, Llengua
Com farem una política per mantenir la llengua que no exerceixi racisme ni aprofondeixi en la nostra possició de poder atorgat per la supremacía blanca? (Exercici per a una possible resposta a una pregunta clau del llibre “Tumbar la blaquitud” de Maria Ignacia Ibarra E.)
Crec que, en primer lloc, hauríem de tenir en compte que per considerar una llengua viva i aprofitable, aquesta hauria de ser capaç de pronunciar les transformacions necessàries, hauria de ser utilitzable per a generar coneixement des de les classes productores o oprimides, hauria de generar un coneixement que permetés assolir la justícia social i alliberar a totes aquestes persones i oferir-los una relació amb el món harmònica. Si una llengua no és viva o està moribunda hi ha dues possibilitats; reviure-la o deixar que desaparegui definitivament. No necessitem la paraula com un folclor, ni com una tradició, i menys com una eina d’opressió farcida de mentida i falsedat, la necessitem per fer la revolució, per enderrocar aquest règim modern infectat pel capitalisme i la colonialitat. I per a reviure una llengua i la seva paraula cal posar-la en mans de les classes oprimides pel sistema modern/colonial, i sotmetre-la al seu judici i a la seva intervenció.
86 anys a les trinxeres
Posted: gener 25, 2025 in HomenatgesEtiquetes: Europa, Guerra civil, Hª Conteporània, Memòria, Republicans
Estimats companys i companyes,
Soldats de l’Exèrcit Popular, milicians i milicianes; aquells que sou aquí acollits en aquesta terra damunt la qual ara mateix estic dempeus, us vull agrair de tot cor el vostre sacrifici, la vostra valentia, honestedat, honradesa i en definitiva el vostre amor per la llibertat i per la vida de les persones senzilles i treballadores que amb la vostra lluita van albirar horitzons pròspers i de veritable pau, de pau sense por, de pau alegre, de pau tendre i amorosida.
Estic aquí també per fer memòria, per amarar-me de vosaltres. Em descalço aquí damunt d’aquesta terra per sentir-vos, per arrelar a aquesta terra xopa de la vostra sang generosa i excelsa. Vinc aquí perquè sé que em donareu força. Vosaltres vau donar la vostra vida per la gent que fugia de la barbàrie feixista, per protegir la seva retirada. Vau demostrar que el món no està compost només de covards i miserables, que hi ha persones disposades a donar-ho tot per la veritat. Vosaltres vau estar en el lloc correcte de la història, encara que després, tan sovint, la història l’expliquin els traïdors i els miserables. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Repensar la blanquitud des d’una Europa precolombina
Posted: gener 8, 2024 in OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Decolonialitat, Reflexions
Com a persona blanca que escolta i aprèn antiracisme i decolonialitat, cada cop em pregunto amb més insistència què podria fer que tingués el màxim abast possible per enfrontar-me a la meva pròpia civilització colonial, racista, patriarcal, capacitista i classista. No només des de l’actitud personal d’escolta i respecte a les persones oprimides que em formen, sinó d’una manera directa i internacionalista, posant el cos en les lluites d’alliberament anticolonials.
La lluita d’alliberament dels pobles oprimits per la colonialitat també és la meva lluita perquè, encara que sigui blanca, jo no em reconec en la meva “civilització”. A més, com cos trans i de classe baixa, algunes d’aquestes opressions també m’aixafen, motiu pel qual no em costa gaire relacionar-les amb aquest fenomen que es va fundar en el tràfic de persones, el genocidi i la destrucció del món fa més de 500 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Dia internacional de les persones migrants
Posted: Desembre 18, 2023 in OpinionsEtiquetes: Decolonialitat, Europa, Migració, Refugiats
Els processos colonials han evolucionat i així també els racismes que se’n deriven. A mitjan segle XX els processos d’independència de molts països colonitzats ens van fer creure a l’entrada en una nova època en què les regnes de la història estarien millor repartides i en què aquests països podrien fer servir els seus recursos per millorar les seves vides. Tot i això, occident se les va enginyar per continuar practicant el colonialisme a control remot, mitjançant governs titella, maniobres financeres, cops d’estat o intervencions armades. Avui dia podem parlar de neocolonialisme o d’un colonialisme practicat mitjançant instàncies de poder “proxy” o delegades. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
L’aparició del racisme d’extermini
Posted: Desembre 16, 2023 in OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Decolonialitat, Europa, Palestina, Proper Orient
De la mateixa manera que alguns pensadors i pensadores ens van ensenyar a entendre que el nazisme no va ser un fenomen aïllat sorgit de manera estranya enmig de la nostra història, i ens van mostrar que era una evolució lògica de la deriva que Europa havia iniciat al segle XV amb la colonització i els seus genocidis, hem d’entendre que allò que l’estat d’Israel fa a Gaza és una altra evolució lògica d’una civilització occidental corrompuda per la força, l’avarícia i el crim. No en va, països com Alemanya i França, que van ser els principals responsables de l’holocaust, la primera de manera activa i la segona de manera més passiva, però col·laboradora (Vichy), són els que ara defensen de manera repugnant el genocidi que es comet a Gaza i difamen contra qualsevol oposició mitjançant maldestres acusacions d’antisemitisme, usant així la tàctica goebeliana de propaganda falsària. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Vivir en la frontera – Leonora Miano
Posted: Desembre 8, 2023 in LlibresEtiquetes: Antiracisme, Àfrica, Decolonialitat, Europa, França, Leonora Miano
Bé, doncs un altre llibre i una altra autora genial més facilitada al cercle de lectura del fenomenal laboratori antiracista de la Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/. Aprofito per recomanar-vos que us subscriviu al seu laboratori, jo fa quasi dos anys que hi soc i n’estic molt satisfeta; estic aprenent moltíssim.
En aquest comentari he intentat organitzar la meva exposició en dos blocs de lectura; el primer que arriba fins a “Leer por fin a los escritores subsaharianos” i el segon que comença a partir del capítol “Les negres realitats de França” i continua amb els “Hijos ocultos de Marianne” i acaba amb “Afrodescendientes en Francia”.
