Asseguda sota un corner a la vora del riu, en un raconet sec de la llera de pedra calcària per on llisca el riu, escolto la simfonia d’ocells i aigua. Hi ha diferents ocells, però els que porten la veu cantant són els rossinyols i s’escolten clarament entre els arbres des dels quals també algun tallarol i algun altre pardal canten. És un so potent i preciós. Tancar els ulls és imperatiu. Em costa, però ho he de fer perquè no sé fruir de tantes arts alhora; la música, el paisatge, el tacte de la pedra, les olors i el sabor de l’aire. Per captar la dimensió de l’obra cal saber-ne més i tenir més capacitat d’atenció que en una òpera. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Llocs màgics – Amor de riu
Posted: Mai 24, 2025 in Llocs màgicsEtiquetes: Aigua, flors, primavera, Riu
No li demaneu a ningú que s’integri!
Posted: Abril 13, 2025 in OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Catalunya, Decolonialitat
Hi ha moltes paraules que hauríem de resignificar i algunes desterrar del nostre vocabulari, sobretot quan s’usen socialment. Una d’elles és “integració”. Li demanem a la gent migrant que quan venen a viure aquí s’integrin, i he de suposar que és a la societat existent al que es refereixen. El problema és que això que donem per fet, aquesta “societat existent”, és una falòrnia, i a mesura que passen els dies encara ho és més. Els delinqüents que ens governen, visiblement o invisiblement, ja no es preocupen de dissimular el que dic.
Llengua catalana i antiracisme
Posted: Abril 2, 2025 in Llibres, OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Català, Decolonialitat, Llengua
Com farem una política per mantenir la llengua que no exerceixi racisme ni aprofondeixi en la nostra possició de poder atorgat per la supremacía blanca? (Exercici per a una possible resposta a una pregunta clau del llibre “Tumbar la blaquitud” de Maria Ignacia Ibarra E.)
Crec que, en primer lloc, hauríem de tenir en compte que per considerar una llengua viva i aprofitable, aquesta hauria de ser capaç de pronunciar les transformacions necessàries, hauria de ser utilitzable per a generar coneixement des de les classes productores o oprimides, hauria de generar un coneixement que permetés assolir la justícia social i alliberar a totes aquestes persones i oferir-los una relació amb el món harmònica. Si una llengua no és viva o està moribunda hi ha dues possibilitats; reviure-la o deixar que desaparegui definitivament. No necessitem la paraula com un folclor, ni com una tradició, i menys com una eina d’opressió farcida de mentida i falsedat, la necessitem per fer la revolució, per enderrocar aquest règim modern infectat pel capitalisme i la colonialitat. I per a reviure una llengua i la seva paraula cal posar-la en mans de les classes oprimides pel sistema modern/colonial, i sotmetre-la al seu judici i a la seva intervenció.
86 anys a les trinxeres
Posted: gener 25, 2025 in HomenatgesEtiquetes: Europa, Guerra civil, Hª Conteporània, Memòria, Republicans
Estimats companys i companyes,
Soldats de l’Exèrcit Popular, milicians i milicianes; aquells que sou aquí acollits en aquesta terra damunt la qual ara mateix estic dempeus, us vull agrair de tot cor el vostre sacrifici, la vostra valentia, honestedat, honradesa i en definitiva el vostre amor per la llibertat i per la vida de les persones senzilles i treballadores que amb la vostra lluita van albirar horitzons pròspers i de veritable pau, de pau sense por, de pau alegre, de pau tendre i amorosida.
Estic aquí també per fer memòria, per amarar-me de vosaltres. Em descalço aquí damunt d’aquesta terra per sentir-vos, per arrelar a aquesta terra xopa de la vostra sang generosa i excelsa. Vinc aquí perquè sé que em donareu força. Vosaltres vau donar la vostra vida per la gent que fugia de la barbàrie feixista, per protegir la seva retirada. Vau demostrar que el món no està compost només de covards i miserables, que hi ha persones disposades a donar-ho tot per la veritat. Vosaltres vau estar en el lloc correcte de la història, encara que després, tan sovint, la història l’expliquin els traïdors i els miserables. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Repensar la blanquitud des d’una Europa precolombina
Posted: gener 8, 2024 in OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Decolonialitat, Reflexions
Com a persona blanca que escolta i aprèn antiracisme i decolonialitat, cada cop em pregunto amb més insistència què podria fer que tingués el màxim abast possible per enfrontar-me a la meva pròpia civilització colonial, racista, patriarcal, capacitista i classista. No només des de l’actitud personal d’escolta i respecte a les persones oprimides que em formen, sinó d’una manera directa i internacionalista, posant el cos en les lluites d’alliberament anticolonials.
La lluita d’alliberament dels pobles oprimits per la colonialitat també és la meva lluita perquè, encara que sigui blanca, jo no em reconec en la meva “civilització”. A més, com cos trans i de classe baixa, algunes d’aquestes opressions també m’aixafen, motiu pel qual no em costa gaire relacionar-les amb aquest fenomen que es va fundar en el tràfic de persones, el genocidi i la destrucció del món fa més de 500 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Dia internacional de les persones migrants
Posted: Desembre 18, 2023 in OpinionsEtiquetes: Decolonialitat, Europa, Migració, Refugiats
Els processos colonials han evolucionat i així també els racismes que se’n deriven. A mitjan segle XX els processos d’independència de molts països colonitzats ens van fer creure a l’entrada en una nova època en què les regnes de la història estarien millor repartides i en què aquests països podrien fer servir els seus recursos per millorar les seves vides. Tot i això, occident se les va enginyar per continuar practicant el colonialisme a control remot, mitjançant governs titella, maniobres financeres, cops d’estat o intervencions armades. Avui dia podem parlar de neocolonialisme o d’un colonialisme practicat mitjançant instàncies de poder “proxy” o delegades. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
L’aparició del racisme d’extermini
Posted: Desembre 16, 2023 in OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Decolonialitat, Europa, Palestina, Proper Orient
De la mateixa manera que alguns pensadors i pensadores ens van ensenyar a entendre que el nazisme no va ser un fenomen aïllat sorgit de manera estranya enmig de la nostra història, i ens van mostrar que era una evolució lògica de la deriva que Europa havia iniciat al segle XV amb la colonització i els seus genocidis, hem d’entendre que allò que l’estat d’Israel fa a Gaza és una altra evolució lògica d’una civilització occidental corrompuda per la força, l’avarícia i el crim. No en va, països com Alemanya i França, que van ser els principals responsables de l’holocaust, la primera de manera activa i la segona de manera més passiva, però col·laboradora (Vichy), són els que ara defensen de manera repugnant el genocidi que es comet a Gaza i difamen contra qualsevol oposició mitjançant maldestres acusacions d’antisemitisme, usant així la tàctica goebeliana de propaganda falsària. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Vivir en la frontera – Leonora Miano
Posted: Desembre 8, 2023 in LlibresEtiquetes: Antiracisme, Àfrica, Decolonialitat, Europa, França, Leonora Miano
Bé, doncs un altre llibre i una altra autora genial més facilitada al cercle de lectura del fenomenal laboratori antiracista de la Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/. Aprofito per recomanar-vos que us subscriviu al seu laboratori, jo fa quasi dos anys que hi soc i n’estic molt satisfeta; estic aprenent moltíssim.
En aquest comentari he intentat organitzar la meva exposició en dos blocs de lectura; el primer que arriba fins a “Leer por fin a los escritores subsaharianos” i el segon que comença a partir del capítol “Les negres realitats de França” i continua amb els “Hijos ocultos de Marianne” i acaba amb “Afrodescendientes en Francia”.
Aphro-ismo – Aph Ko i Syl Ko
Posted: Desembre 7, 2023 in LlibresEtiquetes: Antiespecisme, Antiracisme, Aph Ko, Decolonialitat, Feminismes, Món Actual, Syl Ko, Veganisme
Com tots els llibres del cercle de lectura de Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/ , aquest és un altre de ben intens i a més a més exigent. Només cal veure les referències utilitzades; Fanon, Cesaire, Lugones, Oyewumi, Quijano, Maldonado Torres i moltes més. Hi ha moltíssima matèria, i jo aquesta vegada he volgut concentrar-me a comentar un sol capítol; el de Syl titulat “Revalorant allò humà com una forma de revalorar allò animal.” Precisament perquè em venia molt bé per repassar el funcionament d’aquesta línia de pensament decolonial.
De totes maneres a mi les reflexions de les germanes Ko em fan pensar que en el fons el que sento és que hauríem de superar l’antiespiritualitat del pensament occidental. No em sembla tant una cosa d’humanitat o animalitat, i la seva depreciació o revaloració consegüent. Si no més aviat de dotar d’espiritualitat tots els éssers, i deixar de permetre que la colonialitat cosifiqui tot el que se li posa pel mig. De fet, colonialitat i cosificació van de bracet i efectivament de poc serveix animalitzar allò humà, o humanitzar allò animal si al final tot acaba caient en el pensament de la colonialitat i la seva cosificació.
Afrotopía – Felwine Sarr
Posted: Desembre 5, 2023 in LlibresEtiquetes: Àfrica, Decolonialitat, Felwine Sarr, Món Actual
M’ha semblat una obra molt esperançadora, que m’injecta més ànim al voltant d’una de les meves darreres obsessions; que és que sense espiritualitat no podrem desprendre’ns de la colonialitat occidental i la seva cosificació sistemàtica, ni de la seva conversió d’absolutament tot en mercaderia. És cert que tampoc no conté el manual d’instruccions per accedir a l’objectiu, però sí que dona idees de com fer el camí. És dirigit a les poblacions afrodescendents, però també a altres poblacions colonitzades, i de manera indirecta a les persones blanques que intentem fugir de la nostra civilització colonial.


