De vegades llegint a determinats polítics o persones que d’alguna manera estan posicionades en un marc ideològic concret, costa entendre si el que exposen respon a ignorància, a malícia o senzillament al biaix que la mateixa ideologia els imposa. Em refereixo sobretot a les ideologies partidistes que Simone Weil criticava amb duresa, dient amb molta raó, que els partits eren una maquinària perfecta per aconseguir que ni una sola ment pogués atendre a l’esforç de percebre en els assumptes públics el que és bo, el que és just, el que és veritable. És cert que ella es concentrava en el concepte partit, però jo ho faig extensible, i estic segur que ella ho aprovaria, a ideologies polítiques que s’erigeixen en mitjans per a aconseguir suposades finalitats alliberadores. Mitjans, tàctiques, estratègies, processos. Podem dir-lis de diferents maneres, però sempre hauríem de tenir clar que per damunt ha d’estar l’ètica. La finalitat ha de condicionar els mitjans.
És aquest el cas de l’article que Albert Botran publica a El Crític el 14 de juliol d’enguany amb el títol “Exigir el català no és racista (però encara hi ha feina per fer)”. D’entrada cau en l’error de no concebre la diferència de prioritats entre allò pre-polític i allò polític, entre finalitats i mitjans. Francisco Fernandez Buey exposa el concepte de pre-política de forma molt acurada en els seus escrits sobre el pensament de José María Valverde i Simone Weil, com allò que apunta a l’equitat i la igualtat radicals, com allò que hauría de ser finalitat; la justícia social. L’independentisme és un mitjà, és un artefacte polític, que no interpel·la a la nostra ètica ni als drets fonamentals de les persones. Es pot ser independentista i feixista. No es pot ser antiracista i feixista. La independència no és una finalitat i això l’esquerra ho hauria de tenir clar. Quan esquerra i dreta coincideixen en la independència no estan coincidint en res; perquè per a la dreta és la finalitat d’apropiar-se d’un botí, i per a l’esquerra només hauria de ser un mitjà. Mentre que per a la dreta és treure’s el doctorat per a l’esquerra es repetir curs. Abraçar a Artur Mas va ser un indicador d’aquesta ridícula confusió. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
