Líbia. El 2011 una coalición occidental liderada por la OTAN, en la cual estaban implicados los gobiernos de la UE, lanzó una acción militar para derrocar a Gadaffi. Hasta entonces Líbia era un pais estable, que ofrecía empleo a mucha gente del Sahel. Yo habia hablado con gente de Mali que recuerda con añoranza los tiempos en que se podia buscar trabajo allí y no hacia falta ni plantearse cruzar el mar. Si, era una dictadura, aunque menos inhumana y salvaje que por ejemplo la de Arabia Saudí o algunas otras apoyadas por occidente.
Libia
Posted: Setembre 14, 2023 in OpinionsEtiquetes: Àfrica, Decolonialitat, Europa, Libia, Magreb, Món Actual, Mediterrani
0
Seqüència històrica del riu
Posted: Juliol 9, 2023 in Caminar pel riuEtiquetes: Aigua, Riu Calders 0
Les darreres pluges de juny han estat intenses al riu. Potser no han estat prou sostingudes per a garantir unes bones reserves hídriques subterrànies, però han generat augments de cabal sobtats. Almenys és la conclusió a la qual vaig arribar el diumenge passat quan passejava per la llera.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Hi ha un raconet que m’enamora, des del qual veig el toll on sovint fa els seus àpats el bernat pescaire que només puc contemplar marxant molest per la meva presència. Asseguda i recolzada en el cos robust d’un pollancre sento els ocells com canten. No els entenc com no entenc la música, des del punt de vista sintàctic, però sí des del que el meu cor enregistra. Em fa l’efecte que no molesto, però potser estan parlant de mi. Llegint a la Vinciane Despret, vaig entendre que els ocells, siguin mallerengues, oriols, martinets, pits roigs, tots tenen els seus idiomes amb els quals es comuniquen, i aquests idiomes varien dins la mateixa espècie en funció de les zones on viuen les comunitats. Entre els ocellets la diversitat lingüística és increïble i per sort no hi ha cap Reial Acadèmia de la Llengua Ocellera.
Vídeo
—
Posted: Juny 22, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: Aigua, Riu Calders 0
Avui per fi he pogut baixar al riu. Han passat 4 mesos i encara m’arrossego amb un 12% de funció renal esperant impacient la diàlisi. Algunes injeccions d’EPO m’han permès començar a caminar una mica. Tampoc gran cosa, però prou per a oferir-me un raig de llum a la meva vida. Poder veure el riu novament i ara que la primavera encara està esponerosa ha estat meravellós.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
I ves per on ja som a l’objectiu d’aquesta història; els lliris de neu. Els avellaners encara no tenen fulla, però comença la meva primavera. Vaig descobrir que l’1 de febrer al calendari celta és l’Imbolc o Santa Brígida, i encaixa amb l’inici de la primavera gaèlica; Earrach. Una primavera que em sembla més accessible per a mi en termes corporals. És quan tot es comença a despertar, i jo mateixa també, els ametllers floreixen, les flors més màgiques apareixen poc després dels lliris; les violes, les anemones. La terra desperta i aquest trànsit em parla de cossos que volen tocar el món i alliberar-se de la hibernació. Tot va a un ritme que permet gaudir-ne amb intensitat i deixar-se estimar pel món, perquè jo de vegades estic segura que el món m’estima (i no em refereixo als humans).
La Fàbrega és un lloc exigent. Hi ha alguns llocs en els quals s’ha instal·lat una casa que em semblen molt inversemblants per les condicions climàtiques. Quan vivia a Moià i sortia de casa de matinada a l’hivern per baixar a Barcelona, en agafar el cotxe a la part solana de dalt del poble el termòmetre marcava potser zero o dos graus, i quan passava pel costat de La Fàbrega de vegades baixava fins a vuit o deu sota zero. Hi havia un contrast brutal tenint en compte que parlem d’una distància de 4 km. Semblava com si el fred que venia del nord-est des dels gronys baixés concentrat pel riu de manera que quan després passejava per aquells verals trobava insectes congelats penjant de les plantes. El Pou de Glaç que hi ha a prop de La Fàbrega devia ser molt eficient en els seus temps. Tota la zona de La Fàbrega acumula sovint moltes boires que de vegades s’estenen fins al Coll de Poses i es poden veure caient en cascada des de Sant Feliu de Codines.
Quan tothom és invasor
Posted: febrer 19, 2023 in Caminar pel riuEtiquetes: Aigua, Antiespecisme, Gel, Hivern, Riu Calders 0
Aquest migdia feia calor i ja no m’esperava trobar gel, però a la banda més obaga de l’esplanada que fa el riu abans del salt del molí del castell, encara he trobat llocs, on trams d’aigua que no tenen gaire moviment, romanen glaçats. No sé com aniran les coses aquest any al riu. Fa temps que no veig al bernat pescaire, ni al visó americà. La sequera potser ha aconsellat a l’au fer residència a un altre lloc, i al visó potser l’han denunciat, capturat i mort. La tirania humana és ridícula fins i tot quan pretén conservar la biodiversitat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
En el camí de carro que ara és pista i que puja des de la riera fins al GR3, una mica per damunt del trencant que va al Molí d’en Brotons, hi ha un altre corriol que va al Gorg Estret i que connecta amb la pista que travessa la riera de Castellnou i passa pel costat de Les Vinyes. Llavors, abans de pujar cap a El Saiolic s’agafa el camí que transita la mateixa llera del torrent de La Fàbrega.
Abans de seguir faré una mica d’espòiler: Resulta que han florit els lliris de neu. Ja és el moment i aquests dies ha fet un clima molt primaveral. En qualsevol cas és l’època i coincideix amb la florida d’ametllers i pruneres.
Aquest va ser un dels regals més bonics que em van fer quan era a Moià; mostrar-me el lloc i el moment en el qual visitar als lliris de neu. Aquests éssers són cultivats en jardineria, però per aquí creixen de manera espontània als boscos caducs humits i frescos. Com passa a les fagedes algunes flors s’avancen a la sortida de la fulla dels arbres amfitrions i floreixen per aprofitar millor la llum del sol. Encara que ja estem massa al sud de la seva zona de població, els podem trobar en determinats racons del Moianès.
Des del Saiolic hi ha la possibilitat de baixar i tornar a la riera, i entomar el torrent de La Fàbrega per dins, però com que jo he anat per damunt del Molí d’en Brotons aquest és l’itinerari que resseguiré i abans de deixar el Molí m’hi distrauré una mica. Jo diria que aquest és el punt més emblemàtic de tot el recorregut que he fet fins ara.
Incivilitzada 