Reflexiones a partir del informe King-Crane (I)
Posted: Novembre 6, 2023 in OpinionsEtiquetes: Decolonialitat, Hª Conteporània, King-Crane, Món Àrab, Palestina, Proper Orient
Sykes-Picot o ¿Hasta donde ha influido Occidente en la deriva de Oriente Próximo?
Posted: Novembre 5, 2023 in OpinionsEtiquetes: Decolonialitat, Hª Conteporània, Món Àrab, Mediterrani, Palestina, Proper Orient
Europa – Timothy Garton Ash
Posted: Octubre 30, 2023 in LlibresEtiquetes: Colonialitat, Europa, Món Actual, Timothy Garton Ash
Em vaig atrevir a assumir el repte de llegir una obra que sabia que no m’agradaria i amb la que no sintonitzaria de cap manera, sobretot havent llegit prèviament a l’autor en articles d’opinió al diari Ara. He de reconèixer que resulta necessari llegir punts de vista antagònics, però alhora és poc gratificant i enriquidor.
Des de la meva perspectiva la principal malaltia de la qual pateix l’obra és de dirigir-se a públic ingenu i creient en una història liderada per individualitats i marcada per fites rellevants. Ni tan sols arriba a una proposta de “teoria minoritària” que per exemple des de la visió de Pareto expliqui com determinades elits condicionen el joc polític, o que expliqui com l’essència real de la història es fonamenta en la circulació de les elits. Jo no hi estaria d’acord, però, vaja, almenys em semblaria un exercici de coherència per part de l’autor. Mai parla dels interessos econòmics, dels lobbies, dels vincles del capitalisme amb les diferents derives. Llegir-lo et porta a un món ridícul on personatges com Reagan, Kohl, Thatcher, Putin són, segons l’autor, els grans responsables de molts dels girs que es produeixen. No hi ha una visió geopolítica profunda perquè no la pot haver-hi; per això caldria ser sincer i reconèixer el paper tòxic de l’imperialisme occidental i de la seva densa trama elaborada durant segles.
Lejos de Dios
Posted: Octubre 27, 2023 in Llibres, OpinionsEtiquetes: Decolonialitat, Europa, Món Actual, Palestina, Proper Orient, Simone Weil
Leyendo estos días a Simone Weil siento que muchas de sus reflexiones encajan en estos momentos que nos toca vivir. Una de ellas, si he sido capaz de entender bien lo que esta genial filósofa propone, es que el mal es un elemento necesario en la arquitectura del mundo, porque nos permite entender cuan necesario es el bien y nos permite ejercer la libertad. ¿Y qué es el mal? El mal sería aquello que está más alejado de Dios, entendiendo por Dios lo que cada uno y cada una pueda sentir.Gobernar la crisis de los refugiados – Miguel Mellino
Posted: Setembre 16, 2023 in Llibres, OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Europa, Món Actual, Mediterrani, Migració, Miguel Mellino, Refugiats
A menudo, el racismo es considerado como una cuestión moral, ética, o incluso relacionada con la ignorancia. Un fenómeno obsoleto, que ya no tiene vigencia y del que el sistema puede prescindir. Paralelamente, vemos como cada vez con mayor intensidad la Unión Europea y en general los países occidentales, endurecen las políticas de migración para impedir que vengan refugiados y migrantes a nuestros países, y en general, el perfil de estas personas a las que no se permite acceder a nuestro territorio es racializado.Libia
Posted: Setembre 14, 2023 in OpinionsEtiquetes: Àfrica, Decolonialitat, Europa, Libia, Magreb, Món Actual, Mediterrani
Seqüència històrica del riu
Posted: Juliol 9, 2023 in Caminar pel riuEtiquetes: Aigua, Riu Calders 0
Les darreres pluges de juny han estat intenses al riu. Potser no han estat prou sostingudes per a garantir unes bones reserves hídriques subterrànies, però han generat augments de cabal sobtats. Almenys és la conclusió a la qual vaig arribar el diumenge passat quan passejava per la llera.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Vídeo
—
Posted: Juny 22, 2023 in Caminar pel riu
Etiquetes: Aigua, Riu Calders 0
Avui per fi he pogut baixar al riu. Han passat 4 mesos i encara m’arrossego amb un 12% de funció renal esperant impacient la diàlisi. Algunes injeccions d’EPO m’han permès començar a caminar una mica. Tampoc gran cosa, però prou per a oferir-me un raig de llum a la meva vida. Poder veure el riu novament i ara que la primavera encara està esponerosa ha estat meravellós.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »
I ves per on ja som a l’objectiu d’aquesta història; els lliris de neu. Els avellaners encara no tenen fulla, però comença la meva primavera. Vaig descobrir que l’1 de febrer al calendari celta és l’Imbolc o Santa Brígida, i encaixa amb l’inici de la primavera gaèlica; Earrach. Una primavera que em sembla més accessible per a mi en termes corporals. És quan tot es comença a despertar, i jo mateixa també, els ametllers floreixen, les flors més màgiques apareixen poc després dels lliris; les violes, les anemones. La terra desperta i aquest trànsit em parla de cossos que volen tocar el món i alliberar-se de la hibernació. Tot va a un ritme que permet gaudir-ne amb intensitat i deixar-se estimar pel món, perquè jo de vegades estic segura que el món m’estima (i no em refereixo als humans).
