Archive for the ‘Llocs màgics’ Category

Llocs màgics- Dos arbres blancs

Posted: Març 12, 2026 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

Arribo al gual dels cabirols i el riu baixa molt ple. Baixo a la llera i intento creuar, però no m’atreveixo. Hi ha punts en els quals les botes katiuskes em quedarien cobertes i a més a més no veig bé el fons. Hi ha un arbre preciós a l’illa dels salzes i volia donar-li una ullada. Està florit, pot ser un prunyoner o alguna rosàcia. Les seves floretes blanques petites són nombroses i enmig de la verdor i amb l’aigua argentada de fons exposa una imatge metafísica. He de desistir. Avui no podré accedir a aquest arbre tan atractiu.

Dic de l’aigua que és argentada, però en realitat no és un color tan simple. És un color lluminós, de vegades metàl·lic, en el qual també traspua bromera, densitat, turbulència i uns pics de verdor. Tenim la mania d’argentar-ho tot i la natura ofereix colors impossibles de definir amb certesa. Si amb aquests colors se’n pogués fer una joia seria infinitament més bella que qualsevol de plata. (més…)

Llocs màgics – Nació

Posted: Març 3, 2026 in Llocs màgics, Opinions
Etiquetes: , , ,
0

No és primavera encara, però quasi. Les violes i les gatasses fan la seva aparició per les proximitats del riu. La verdor és aclaparadora i els seus esquitxos grocs, blancs i violetes decoren amb subtilitat l’escenari. El riu va pletòric i el corrent va carregat d’energia. L’aigua és clara i m’atrapa els ulls. Quan creu-ho el gual de la vinya de l’Onclo no puc evitar plorar. És una barreja d’emocions estranya. Com la d’una presència divina i al mateix temps una sensació de pèrdua. El meu cos entén que és nació i no puc evitar estremir-me. Els llocs màgics no només porten senyals (ayes), també mostren la veritable nació. La nació sense jerarquies ni patriarques, la nació de tothom; arbres, peixos, aigua, molses, flors, ocells. Una nació que hi és, però que nosaltres hem perdut.

La nació no té fronteres, és la terra en la seva màxima expressió. No té propietat privada, té éssers extremadament diversos que hi pertanyen i hi viuen conjuntament. S’ajuden per a la vida i per a la mort. La nació no té monuments ni idòlatres. A la nació s’hi pertany i se l’estima. No és només una llengua, ni de bon tros. La llengua possibilita dir quan rica és la nació. La llengua és diversa i s’amolla a la nació, no a l’inrevés. Tampoc la llengua és un ídol de la nació, és un instrument per copsar-la amb els nostres cors. (més…)

Llocs màgics – Arriba el gel

Posted: Desembre 2, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: ,
0

Els lledoners ja quasi no tenen fulles, però estan farcits de lledons i m’aturo en un a menjar-ne. Són una delícia. No recordava que el temps de recol·lecció ideal fos tan tardà. Mentre en menjo al peu de l’arbre passen uns ciclistes seguint el seu «track». M’agradaria convidar-los a lledons, però em fa vergonya i ens saludem sense més ni més. Sento que la meva energia ha pujat una mica de to i aquests dies em veig més capaç de caminar una mica.

Al Gual dels dos cabirols ja hi ha gel. Aquestes nits ha glaçat i atès que el sol quasi no acarona l’espai, ja trobo tolls gelats. No han conformat encara l’estol d’aparadors que normalment es pot visitar pels volts de Nadal, però ja comencen a perfilar les seves imatges màgiques. En algunes budelleres que han quedat aïllades o quasi sense flux s’hi han fet plaques primetes de gel que floten damunt l’aigua i no s’han enganxat a les vores encara. De petita, només per contemplar la trencadissa, les hauria esmicolat amb un pal o amb pedres. Ara no vull fer-ho. Em fa vergonya destorbar, perquè si trenco el gel segur que destorbo algun procés que soc incapaç d’entendre; fades, follets, goges, microbis petits que dormen un somni dolç. (més…)

Llocs màgics – Secrets indiscutibles

Posted: Novembre 18, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

Feia temps que no feia el meu recorregut clàssic des del refugi de gossos, tot baixant pel camí de carro que du al riu. He passat dues setmanes en un estat letàrgic. Un canvi de medicació sembla que m’ha fet bé, em trobo amb un bri més d’energia i m’he atrevit a fer un itinerari una mica més llarg. Cal dir que per a mi “llarg” és una cosa més aviat curta.

Darrerament, em sento com si fos en una mena de Muntanya Màgica pobra, sense altres pacients amb qui compartir res. Pobre però més lliure i sense necessitat de guardar convencions socials. No he de suportar a cap Settembrini. Puc parlar amb els ocells o amb les pedres sense témer sospites de follia.

Mentre baixo intento imaginar com estarà el riu abans de veure’l i pressuposo que no hi haurà tanta aigua com cal esperar després dels últims xàfecs tardorals. Crec que aquests aiguats són violents, però no arrelen en el cabal. L’aigua s’escola ràpidament cap a la terra baixa. Arreplega a tothom i se l’endú cap al Llobregat. (més…)

Llocs màgics – Fulles

Posted: Octubre 31, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , , ,
0

Tot i les pluges que van caient, el riu és calm. No observo grans terrabastalls produïts per avingudes. La tranquil·litat tardoral se m’enganxa. És l’estat d’ànim que toca ara. Alguna fulla de pollancre cau damunt l’aigua de tant en tant i es converteix en un petit vaixell sense timó, que navega sense voluntat seguint els mandats del corrent i els remolins. Les fulles finalment, ja sia per un petit salt d’aigua o per un contacte amb una pedra acaben al fons i a poc a poc es van formant cúmuls que s’agrupen i poden compartir les seves experiències particulars. S’expliquen els seus trajectes de vida.

Ha passat una temporada i han vist de tot. Han gaudit dels ocells cantors de ben a prop, han sentit els cossos d’insectes damunt d’elles, potser han patit mossecs i han hagut d’avisar a les companyes. Goethe, a la “Metamorfosi de les plantes” deia que a les plantes les fulles són l’origen de tot. Tot és fulla, fulla que es transforma en cotiledó, en tija, en carpel, en fulla, en pètal, en estam, etc. Però nosaltres, la gent comuna, entenem la fulla només com aquesta part de la planta que en els casos de les perennifòlies cau a la tardor. A la tardor a ulls nostres la fulla és la gran protagonista. (més…)

Llocs màgics – Tardor

Posted: Octubre 10, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

La tardor ja és present i les sensacions que rebo en veure el riu són sorprenents. El primer dia que inauguro la nova tardor al riu la nitidesa de l’aire fa que els contrastos entre núvols, arbres, riu i roques, siguin molt acusats i hi sento alguna cosa profunda que m’esporugueix. El riu vist de forma tangencial o quasi en paral·lel refulgeix com argent. Els núvols grisos es reflecteixen en l’aigua i li donen una lluïssor divina. És excessiu per a mi i em sento molt desvalguda i mínima. M’espanto davant d’un món tan incommensurable i inabastable. Se m’acudeix pensar que tot és un gran diorama fet amb una destresa infinita, però la idea em sembla irreverent perquè soc davant la realitat absoluta. Una realitat absoluta que és immensa i que avui m’espanta i em desborda. No puc anar darrere els núvols i desmantellar cap tramoia perquè no n’hi ha.

Sento com si em faltés una àncora. L’àncora dels peus dins del riu. Mai la tardor m’havia agafat així; tan desprevinguda. Probablement perquè altres estius han estat més erms i desèrtics, i aquest ha estat excepcional. Ha estat com una continuïtat de la primavera i m’he passat el temps amb els peus dins l’aigua veient els peixets i els sabaters, i sentint-me part de la realitat. Avui ha estat com un salt sobtat de la primavera a la tardor i no he pogut remullar-me perquè ja fa fresqueta. Sense l’àncora de l’aigua a la meva pell i amb aquest HDR tardoral m’he sentit ínfima. Com una cosa tan extremadament insignificant com pot ser un no-res. (més…)

Llocs màgics – El riu artista

Posted: Setembre 7, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

S’apropa la tardor. L’estiu aquest any ha estat benèvol. Les calors han arribat a punts crítics un parell de setmanes, però la resta ha donat dies transitables amb ruixats que han anat vivificant la terra de tant en tant. Fa quinze anys que corro per aquestes lleres. No és massa temps, però mai havia viscut un agost tan humit. El cabal del riu es manté. El meu patiment pels peixos ha desaparegut. Normalment, quan arriba l’estiu molts moren atrapats per la sequera i aquest any no ha estat així. Encara hi ha aigua i n’hi ha centenars i centenars.

Avui és el primer dissabte de setembre i les molses i algues, tot i haver plogut, han crescut. No han arribat a entapissar tota la llera, i en alguns llocs han fet composicions molt boniques. No soc una entesa, ni de bon tros, però de l’art es diu que és una cosa humana. En canvi, a mi em fa la sensació que el millor art és el no-humà. L’intento capturar en imatges a través de la càmera de fotos i algú dirà que aquí hi ha intervenció humana, però és que en realitat l’art ja és allà i jo l’únic que faig és enquadrar-lo matusserament. Tota la llera del riu és art en moviment. El riu és l’artista i jo agafo imatges de bocins de la seva obra per poder-los compartir i admirar la seva bellesa. (més…)

Llocs màgics – Abraços d’aigua

Posted: Agost 28, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
2

Aquest dissabte d’agost les cales de la Costa Brava estan farcides de iots i barques recreatives de tota mena. La gent ja no sabem com gaudir les vacances i arribem a extrems ridículs. Les cales del Crit i del Vedell, en especial, són notícia pel gamberrisme d’alguns dels propietaris d’aquests trastos nàutics, que sabotegen les boies de protecció. La solució al problema no és senzilla perquè no és més que una conseqüència més d’aquesta horripilant civilització en la qual vivim. Aquesta força que fomenta la idiotesa, el dispendi i la destrucció. Vomita unes enormes ganes de fugir, però no reserva cap lloc per aquest fugir.

El capitalisme no és una ideologia, com alguns proclamen. És una malaltia de l’ànima. Ha anat devorant el món i ja no queden racons especials, i els racons que són especials ho són tant perquè la seva regulació produeix angoixa, i els que no ho són tant estan atapeïts de gent que vol viure el seu lloc especial encara que estigui massificat i que consumir-lo impliqui fer malbé coses irreparables. (més…)

Llocs màgics – La màgia dels llocs

Posted: Agost 5, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

Perquè un lloc sigui màgic em calen poques coses. Poques però molt valuoses, per exemple aigua. Per a mi l’aigua és quasi imprescindible, i dic quasi per no excedir-me en una falsa seguretat en mi mateixa. La màgia, per deixar-se veure, m’exigeix inseguretat.

A poder ser ha d’haver-hi éssers vius que no siguin humans i que siguin lliures. Es tracta d’una màgia llurs ingredients no poden ser manipulats. Els puc buscar, però quan els trobo han de conformar l’elixir per ells mateixos. De fet, la màgia els hi ve de la força suprema, i només ella pot subministrar l’energia precisa a cadascun dels ingredients.

Necessito els ingredients, però també és imprescindible la meva predisposició. Parlo sempre d’una màgia que em travessa el cos de manera que en soc conscient. Si no hi ha consciència pot haver-hi màgia, però no hi soc present. Estaré allà sense ser-hi. Una situació molt habitual en els humans; no ser capaços d’estar.

(més…)

Llocs màgics – La Roca del Plaer

Posted: Agost 3, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: , ,
0

Avui, després de dies d’inactivitat deguts a una baixada d’estat de salut torno al riu. Estic de sort perquè aquest mes de juliol ha plogut força. De fet, avui, quan escric això és 28, i el més s’acaba. Normalment, a finals de juliol el riu Calders està en estat agònic i aquest any és excepcional. L’aigua baixa amb empenta. La llera, per mal de les algues i molses, ha quedat neta i el fons de pedra es veu amb les seves tonalitats carabasses, verdes i marrons. És còmode caminar per dins l’aigua amb les botes posades perquè les avingudes de les darreres pluges torrencials ja han deixat de remoure sediments.

Ja no hi ha concerts d’ocells. Els rossinyols han marxat i de vegades s’escolta el piular agut dels petits caragolets. Hi ha peixos que ja han crescut una mica, però els que vaig veure fa deu dies deuen estar a Martorell, com a mínim. Aquests canvis fan que el riu sigui més màgic tot i que també em produeixen pena pels éssers que els pateixen. Desitjaria que tothom fos feliç, que el món fos una bassa d’oli i les criatures creixessin a l’estil del ramat de cabres del pastor del “Evangeli segons Jesucrist” de Saramago. (més…)

Older Entries