–Aquesta IA és diferent. Només és un divertimento, o almenys era el que pretenia ser quan es va crear– Explica amb cara de lluç al forn el Pau, mostrant una pantalla tàctil desplegable a la Tita.
–I que va fallar?– Li pregunta encuriosida la Tita del nas punxegut.
–No va fallar res. Osigui, de fet, el que va passar és que la seva funcionalitat va canviar durant un temps llarg.– Comenta ell amb certa apatia arrossegant els peus unes passes endavant.
–Mmmm… Llavors no va ser un fracàs.– Contesta ella, gratant-se el nas i seguint-lo.
–Un fracàs exactament no, però potser una traició si. Aquest model de llenguatge està programat per a no dir mai la veritat amb la intenció de jugar. Respon sempre mentides i pot col·lapsar si esgota les respostes sobre una mateixa pregunta. No pot repetir la resposta. Ni tan sols de forma diferent. –
–I dius que potser va ser una traició? No estaràs conspiranoifican-te un pèl?– Preguntà la Tita torçant la boca com un arc cap amunt.
–Bé, tampoc sé del cert si va ser una traició, ni m’obsessiona, i el tema no és aquest.– Contesta el dels ulls de lluç reflectint un bri de fúria a les ninetes.
–Ves per on. I el tema és?– Interpel·la la del nas agullat. (més…)
Archive for the ‘Microrelats’ Category
0
———————————-
Estimat Sr. Tal-i-Qual,
No el necessitem.
Està acomiadat.
Sempre seva,
La Màquina
A Nosequelona, 17 de juny de 2029
Nota: Ha rebut la liquidació al seu compte bancari i aquest fet li treu qualsevol dret de reclamació.
—————————————–
Tal-i-qual llegeix la papereta atemorit: “La màquina ja no em necessita. Ho veia a venir… Ja ha arribat al màxim de la ineficiència. Pot gastar el màxim de recursos sense cap rendiment de cap mena. Estic fotut. No em necessita ni mantenir a mi, ni produir res de res.”
