———————————-
Estimat Sr. Tal-i-Qual,
No el necessitem.
Està acomiadat.
Sempre seva,
La Màquina
A Nosequelona, 17 de juny de 2029
Nota: Ha rebut la liquidació al seu compte bancari i aquest fet li treu qualsevol dret de reclamació.
—————————————–
Tal-i-qual llegeix la papereta atemorit: “La màquina ja no em necessita. Ho veia a venir… Ja ha arribat al màxim de la ineficiència. Pot gastar el màxim de recursos sense cap rendiment de cap mena. Estic fotut. No em necessita ni mantenir a mi, ni produir res de res.”
Mentre pensa aquestes coses observa com la matèria primera entra indolent dins la màquina, llisca pendent avall i és devorada sense que es produeixi cap rendiment extern. La primera, la segona, la tercera matèria… Tot és consumit. Les set matèries.
“No m’ha permès fer l’ajust per a introduir-me en els seus plans. No m’ha acceptat com a mòdul. Està feta per consumir i assolir un rendiment zero. Podrida de merda!”
A la pantalla de plasma Tal-i-Qual comprova com la màquina autogenera mòduls que s’afegeixen i augmenten el consum sense malmetre el rendiment zero. Els gasos de la màquina i allò consumit es transforma en mòduls devoradors de l’excedent. No es perd res, però es perd tot. Tal-i-Qual barrina aclaparat: “No el necessitem, diu. Per què dimonis parla en primera persona del plural aquest fòtil maligne?”
A la safata de sortida, de sobte, apareix un caragol amb una rosca que no és mètrica, ni witworth, ni segueix cap estàndard, ni es pot caragolar enlloc. Un caragol incaragolable. Tal-i-Qual, amb els ulls desencaixats, mira enrere al fons del passadís. “El corol·lari! He de fugir! Ara o mai!”
Fuig a grans gambades amb la intenció de fugir lluny i muntar un hort ecològic amb pebroteres kilòmetre zero, ous de gallines sindicades i desertar del procés maquinal. Feia temps que ho sospesava. Al capdavall és ell sol, i això li ha de facilitar organitzar la revolució. Quan surt del passadís a l’exterior ja no queda cap racó on amagar-se. L’espai s’ha combat. S’ha plegat com un origami. S’ha autorecollit dins seu. Llisca per un pendís i és cruspit per un mòdul de la màquina que està a zero kilòmetres.
Un soroll: “grl grl grlup nyyyi”. És l’únic senyal extern. Quasi la perfecció absoluta.
