Incivilitzada

–Mumu, Mumu, ajusta el flux!! Ajusta’l, hòstia!– Crida emprenyadi Piki, li de les dents pedrals i mastegadisses.

–Qué dius Piki. No et sento. Només et veig els queixals.– Respon en Mumu de les orelles amuntegadores de vent.

–Que ajustis el putuflux de la fluctuadora, esquelló sense batall!– Xiscla li Piki amb un grau més d’intensitat.

–Vine aquí! No et sento bé. Saps que pateixo hipoacúsia– Gesticula ella amb la mà assenyalant-se una orella.

–Ja t’arreglaré jo quan vingui, et fotré MrMuscle als pàmpols!– Diu li Piki caminant ràpid cap a la Mumu i cridant-li a cau d’orella.– Que ajustis el flux! Ràpid! Perdem el control! La fluctuadora s’escrebanta–

La Mumu quasi plorant i prement amb ferotgia el dit damunt d’una pantalla diu enmig de gemecs– No puc. Aquesta merda només extrema gradacions. He provat amb tot: temperatura, humitat… fins i tot amb un plat de col amb patates. No hi ha intermedi.–

–No fotis!– Diu espantadi li Piki.

–Sí que foto. O tot el plat es converteix en col o tot en patates, però no es pot regular una combinació.– Adverteix ella. (més…)

–Aquesta IA és diferent. Només és un divertimento, o almenys era el que pretenia ser quan es va crear– Explica amb cara de lluç al forn el Pau, mostrant una pantalla tàctil desplegable a la Tita.

–I que va fallar?– Li pregunta encuriosida la Tita del nas punxegut.

–No va fallar res. Osigui, de fet, el que va passar és que la seva funcionalitat va canviar durant un temps llarg.– Comenta ell amb certa apatia arrossegant els peus unes passes endavant.

–Mmmm… Llavors no va ser un fracàs.– Contesta ella, gratant-se el nas i seguint-lo.

–Un fracàs exactament no, però potser una traició si. Aquest model de llenguatge està programat per a no dir mai la veritat amb la intenció de jugar. Respon sempre mentides i pot col·lapsar si esgota les respostes sobre una mateixa pregunta. No pot repetir la resposta. Ni tan sols de forma diferent. –

–I dius que potser va ser una traició? No estaràs conspiranoifican-te un pèl?– Preguntà la Tita torçant la boca com un arc cap amunt.

–Bé, tampoc sé del cert si va ser una traició, ni m’obsessiona, i el tema no és aquest.– Contesta el dels ulls de lluç reflectint un bri de fúria a les ninetes.

–Ves per on. I el tema és?– Interpel·la la del nas agullat. (més…)

———————————-

Estimat Sr. Tal-i-Qual,

No el necessitem.

Està acomiadat.

Sempre seva,

La Màquina

A Nosequelona, 17 de juny de 2029

Nota: Ha rebut la liquidació al seu compte bancari i aquest fet li treu qualsevol dret de reclamació.

—————————————–

Tal-i-qual llegeix la papereta atemorit: “La màquina ja no em necessita. Ho veia a venir… Ja ha arribat al màxim de la ineficiència. Pot gastar el màxim de recursos sense cap rendiment de cap mena. Estic fotut. No em necessita ni mantenir a mi, ni produir res de res.”

Mentre pensa aquestes coses observa com la matèria primera entra indolent dins la màquina, llisca pendent avall i és devorada sense que es produeixi cap rendiment extern. La primera, la segona, la tercera matèria… Tot és consumit. Les set matèries.

“No m’ha permès fer l’ajust per a introduir-me en els seus plans. No m’ha acceptat com a mòdul. Està feta per consumir i assolir un rendiment zero. Podrida de merda!” (més…)