–Mumu, Mumu, ajusta el flux!! Ajusta’l, hòstia!– Crida emprenyadi Piki, li de les dents pedrals i mastegadisses.
–Qué dius Piki. No et sento. Només et veig els queixals.– Respon en Mumu de les orelles amuntegadores de vent.
–Que ajustis el putuflux de la fluctuadora, esquelló sense batall!– Xiscla li Piki amb un grau més d’intensitat.
–Vine aquí! No et sento bé. Saps que pateixo hipoacúsia– Gesticula ella amb la mà assenyalant-se una orella.
–Ja t’arreglaré jo quan vingui, et fotré MrMuscle als pàmpols!– Diu li Piki caminant ràpid cap a la Mumu i cridant-li a cau d’orella.– Que ajustis el flux! Ràpid! Perdem el control! La fluctuadora s’escrebanta–
La Mumu quasi plorant i prement amb ferotgia el dit damunt d’una pantalla diu enmig de gemecs– No puc. Aquesta merda només extrema gradacions. He provat amb tot: temperatura, humitat… fins i tot amb un plat de col amb patates. No hi ha intermedi.–
–No fotis!– Diu espantadi li Piki.
–Sí que foto. O tot el plat es converteix en col o tot en patates, però no es pot regular una combinació.– Adverteix ella.
–Si se’ns descollona la merda aquesta no servirà per a res i no la podrem vendre.– Mormola elli esbufegant i mostrant els seus enormes molars.
Mentrestant per la safata de sortida A apareix un plat de col i per la B un plat de patates.
Mumu una mica més calmada, però mig plorosa comenta – T’has fixat que d’aquesta prova podem deduir que els extrems no sempre es toquen. En el cas de la col i les patates, abans que la fluctuadora intervingui no són extrems i s’estan tocant. Ho són quan intervé. És un esdeveniment de caràcter quàntic. Llavors un extrem és la col i un altre les patates, però, repeteixo, ja no es toquen.–
–Hòstia Mumu. Quines paraules increïbles surten d’entre les teves dents. No és quàntic, és polític, però diguis el que diguis jo un plat de col sense patates no me’l menjo, i com jo a milers.– Li respon li Piki atordidi, i continua. –Saps el que tinc clar, orelletes de fennec?– LI diu amb determinació elli– Que la gent és ambiciosa. No es conforma amb una cosa. És veritat que la col bullida regula l’intestí i és depurativa, però no, oblida’t, treu-te del cap qualsevol cosa que pugui suposar una davallada d’estatus social. La clientela la voldrà amb patates.
– Si, Piki. Podem inventar un producte perfecte, però la clientela no sap que vol i llavors és quan necessitem tones de màrqueting i merdes d’aquestes.–
–Això Mumu, aquí l’has encertat. Aquest embolic només ens el pot resoldre amb les varetes màgiques del sistema, màrqueting i IA. Un anunci verdós on la col bullida surti per les orelles de la gent. Si hi fotem un Lamine Yamal, o una Rosalía, menjant col bullida serà trencador.–
–Podríem posar al Lamine Yamal dient alguna frase de la Simone Weil i menjant col sol.–
–Menjant col sol, sota el sol… No, Mumu! Millor “Soc la Rosalía, menjo només col bullida perquè m’ho diu la IA.”–
–I amb l’altre extrem que en fem, Piki? Queden les patates.–
-Per on surten les patates?-
-Per l’esquerra-
-Muntarem una Fundació amb elles, les regalarem als pobres i desgravarem-
