He gaudit molt llegint el català de Caterina Albert a “Drames rurals”. Darrerament, tot i que li tinc molta tírria al noucentisme i a altres fenòmens propers, el català de Carles Riba o el d’aquesta autora m’atreuen. Diuen que són modes del català desfasats i inflats, però tenen una riquesa que costa de trobar actualment. Així i tot, no puc deixar de criticar a l’autora i l’estil de l’època que es perfila en diferents autors més.
En els relats de “Drames rurals”, com molt bé diu Joan Maragall en una crítica seva al Diario de Barcelona (13/11/1902 ) destaca com a negatiu l’excés de borratxos que assassinen, imbècils que bavegen, àrpies immundes, vells que es podreixen vius, i en resum la denigració extrema del món del camp i dels seus habitants. Segons l’autora els pastors de l’Empordà són tots uns criminals i a les seves històries s’hi troba poca gent rescatable que habiti el món rural català. (més…)
