He gaudit molt llegint el català de Caterina Albert a “Drames rurals”. Darrerament, tot i que li tinc molta tírria al noucentisme i a altres fenòmens propers, el català de Carles Riba o el d’aquesta autora m’atreuen. Diuen que són modes del català desfasats i inflats, però tenen una riquesa que costa de trobar actualment. Així i tot, no puc deixar de criticar a l’autora i l’estil de l’època que es perfila en diferents autors més.
En els relats de “Drames rurals”, com molt bé diu Joan Maragall en una crítica seva al Diario de Barcelona (13/11/1902 ) destaca com a negatiu l’excés de borratxos que assassinen, imbècils que bavegen, àrpies immundes, vells que es podreixen vius, i en resum la denigració extrema del món del camp i dels seus habitants. Segons l’autora els pastors de l’Empordà són tots uns criminals i a les seves històries s’hi troba poca gent rescatable que habiti el món rural català.
Tal com ella ja havíem tingut a un Raimon Caselles que amb “Sots Ferèstecs” també s’hi va ben cagar al damunt dels vilatans de Montmany. Allà tots els camperols són una orde satànica digna de cristianitzar per la força o de ser exterminats. El 1884 Narcís Oller ja ens va avançar una mica d’aquesta salsa amb “L’Escanyapobres” que tot i ser una crítica a l’avarícia no s’atreveix a fer que el protagonista vingui de bona família: serà un pobre que escanya als pobres. Més amunt no podia burxar. Com a contrast és admirable en aquest context l’obra de Joan Guimerà “Terra Baixa” on l’amo és el veritable malparit i on acaba pagant cara la seva misèria en mans d’un pastor honest i bona persona. Va ser Guimerà una de les excepcions? Un dels pocs que es va atrevir a entrar en matèria delicada?
La tendència de la burgesia era criminalitzar als pobres i en el cas de Caterina Albert fins i tot als treballadors, com és el cas del conte “La bomba” on un pare de família treballador s’acara sense raó amb l’amo, que és un àngel del cel, i amb el coco menjat pels horribles sindicalistes posa una bomba al taller i casualment mata a la seva dona que passa en aquell moment per allà. Un servei narratiu cruel i repugnant en favor d’una patronal que va ser famosa per els seus excessos.
