Algun oficial havia objectat que el missatge podia interferir en la feina dels captius i era millor el silenci, però s’estimava necessari que quedés clara la grandiositat de l’objectiu. Cada hora l’altaveu ubicat al sostre exhalava el seu missatge clau: “Esteu aquí per construir una consciència única i omnipotent.”
Un contingent important de persones havia estat segrestat i obligat a treballar dins de cel·les blanques i asèptiques. Havien de pensar, escriure i parlar en veu alta, sols. Tot el que deien, escrivien, pensaven, era gravat i processat per la IA. Un poderós oligarca volia copsar l’univers, entendre-ho tot i fins i tot el pensament del més insignificant dels insignificants era rellevant.
Els captius de primera generació barrejaven pensaments de les seves vides anteriors amb els d’aquella vida purament imaginativa. El lloc on eren tancats no estimulava a pensar coses massa fascinants: un fons blanc amb una espitllera horitzontal a dalt que deixava entrar una llum que semblava diürna. Feia l’efecte que sempre era de dia. Els nascuts dins de les cel·les no tenien pensaments externs i no podien fer barreja. Eren hikikomoris forçats que només podien pensar des de la cel·la. Com per vosaltres el capitalisme, la cel·la era l’únic sistema possible. (més…)
